El Nadal a Catalunya és sinònim de tradicions plenes de màgia i encant, i entre totes elles destaca la del Cagatió. Aquesta entranyable figura, un tronc decorat amb barretina i manta, fa les delícies de petits i grans amb la seva capacitat de "cagar" regals.
Però, tot i ser una tradició tan arrelada, sovint genera un debat familiar: quin és el moment ideal per fer cagar el Tió, la nit del 24 o el matí del 25? Analitzem les diferències entre ambdues opcions i les seves implicacions en aquesta festivitat tan especial.
La nit del 24: la màgia de la vetllada
Moltes famílies catalanes opten per fer cagar el Tió la nit del 24 de desembre, coincidint amb el sopar de Nadal. Aquest moment sol reunir tots els membres de la família al voltant de la taula, fent d’aquesta celebració un acte col·lectiu de complicitat i diverssió. Les rialles i la il·lusió dels més petits s’intensifiquen mentre canten la tradicional cançó del Cagatió i piquen amb el bastó, esperant descobrir què amaga sota la manta.
Històricament, aquest és també el moment més coherent amb l’origen rural de la tradició, ja que antigament el ritual del Tió estava relacionat amb el solstici d’hivern i la connexió amb els avantpassats, rituals que sovint es realitzaven a la nit. D’aquesta manera, mantenir el costum el 24 és una forma de connectar amb les arrels més antigues de la festivitat.
A més, fer cagar el tió el 24 permet a les famílies mantenir una seqüència coherent amb l’arribada del Pare Noel o, posteriorment, dels Reis d’Orient, reservant el matí del dia 25 per a altres sorpreses i regals.
Caga tió
avellanes i torrons
no caguis arengades
que són massa salades
caga torrons que són més bons
Caga tió
avellanes i torrons
si no vols cagar et donaré un cop de bastó!
També hi ha altres versions que també es canten per a cagar el Tió:
Caga tió, tió de Nadal;
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera
i el pollí a dalt del pi.
Toca, toca Valentí.
Passen bous i vaques,
gallines amb sabates
i galls amb sabatons.
Correu, correu minyons,
que la teta fa torrons,
el vicari els ha tastat,
diu que són un poc salats.
Ai el brut, ai el porc,
ai el cara, cara, cara,
ai el brut, ai el porc,
ai el cara de pebrot!
El matí del 25: la il·lusió renovada
Però també hi ha qui prefereix fer cagar el Tió el matí del dia de Nadal, el 25 de desembre. Aquesta opció sovint és escollida per les famílies amb nens petits, ja que d’aquesta manera es manté la màgia durant més temps, fent que el Nadal s’allargui des del sopar de la nit anterior fins al matí següent.
Aquesta elecció també pot ser ideal per a famílies que tenen el 24 reservat per a altres activitats, com ara trobades amb amics o tradicions d’altres cultures. Així, el Tió es converteix en el protagonista absolut del matí de Nadal, fent que l’emocionant ritual sigui el primer que els infants fan en aixecar-se del llit.
Què diu la tradició?
No hi ha una norma fixa sobre quin és el millor moment per fer cagar el Tió. Tot depèn de les preferències i circumstàncies de cada família. En algunes llars, fins i tot es combina ambdues opcions: el Tió “caga” petits detalls el 24 i es reserva per als regals més importants el 25, allargant així la diversió.
Més enllà del moment escollit, el que realment importa és mantenir viva aquesta tradició tan especial que uneix generacions i transmet valors com la generositat, la paciència i la importància de compartir moments en família.
La importància de personalitzar la tradició
Sigui quin sigui el dia que trieu, el tió de Nadal és una tradició que permet adaptar-se a les necessitats i preferències de cada família. El veritable esperit del Cagatió rau en la il·lusió que genera, en la màgia de veure els nens emocionats i en els moments d’unitat que crea al voltant d’aquesta simpàtica figura nadalenca.
Així doncs, tant si opteu pel 24 com pel 25, gaudiu d’aquesta meravellosa tradició catalana i feu que cada any sigui únic i inoblidable!