Les festes de Nadal són sinònim d’alegria, màgia i il·lusió, però també de reunions familiars, àpats i sobretaules que sembla que no tenen final. Aquests dies ja hem pogut gaudir del sopar de la nit de Nadal, del dinar de Nadal i del dinar de Sant Esteve, amb l’escudella, els canelons i el torró com a plats essencials. Ara bé, la cosa no s’acaba aquí, perquè encara falta passar la segona part de les festes, també caracteritzada pels àpats amb amics i éssers estimats: Cap d’Any i Reis.
Sens dubte, Nadal també és una de les èpoques més esperades de l’any per la gastronomia tradicional d’aquestes festes. Any rere any, les cases, els bars i els restaurants s’omplen de plats típics que esperem impacients durant mesos. Per això, l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) ha emprès la campanya “Menús de Nadal, també en català” amb l’objectiu fomentar l’ús de la llengua als establiments que preparen menús de Nadal aquestes setmanes. Concretament, han elaborat fitxes de vocabulari gastronòmic que poden ser útils per als restauradors i també ofereixen un servei totalment de franc de consultes lingüístiques i de traducció de menús. Aprofitant aquesta campanya, a Nació hem fet un recull de dubtes més freqüents entorn del lèxic gastronòmic d’aquestes festes.
1. Caldo o brou?
Un dels plats estrella de les festes de Nadal és el caldo, el líquid alimentós que resulta de l’ebullició en aigua de certes substàncies, com ara verdures i hortalisses —col, pastanaga, nap, porros, api o patata— i carns —carcasses de pollastre, porc, botifarra, cansalada, os de pernil o jarret de vedella—. Durant molt de temps, es va considerar que el terme caldo era un castellanisme i que, per tant, la forma correcta en català havia de ser brou. De fet, el DCVB recull que és un “mot inacceptable en la nostra llengua i s’ha de substituir per brou”. Tot i això, la llengua evoluciona i veiem que l’IEC ara ja accepta com a normatiu el mot caldo, tot i que remet a l’entrada de brou. El cas és que els dos mots són correctes en català i la majoria de les vegades es poden fer servir com a sinònims. Així mateix, us deixem la recepta per preparar un caldo o un brou com Déu mana aquests dies.
2. Galets o sopa de Nadal?
La mateixa carn del caldo, certament, es pot fer servir per farcir els galets o per acompanyar-los de pilota, en funció de com prepareu a casa aquesta classe de sopa. A Catalunya és ben comú dir-ne “galets” o “escudella de Nadal”, però en altres territoris no es fa servir aquest terme. Per exemple, a les Balears se’n diu “sopa de Nadal” o “sopa farcida”, especialment a Mallorca, on sempre se sol servir farcida de carn, en comptes d’anar acompanyada de pilota o d’escudella. En tot cas, aquí teniu un recull de com preparen l’escudella els xefs catalans de renom per Nadal.
3. El gall dindi, sense apòstrof
Qui no ha dubtat alguna vegada a l’hora d’escriure gall dindi, un altre plat típic de les festes de Nadal? Normalment, hi ha tendència a apostrofar aquest terme, en comptes de fer l’aglutinació, perquè fa referència a la procedència —de les Índies, d’Amèrica—. Per la mateixa raó, també tenim el sinònim indiot en català. El que cal tenir clar, però, és que gall dindi s’escriu sense apòstrof i que, a més, és un d’aquells casos en què no hi ha un únic nom masculí o femení per designar els individus dels dos sexes de cada espècie ni el femení s’obté afegint la terminació -a a la forma masculina, sinó que el masculí i el femení presenten radicals diferents. Per tant, el femení de gall dindi és polla díndia, i no pas *pava, com tampoc no és correcte *pavo.
4. Com en diem del *cochinillo?
Malgrat que originàriament no és típic de Catalunya, sí que és cert que ha anat agafat força com a plat tradicional de Nadal aquí. En qualsevol cas, d’aquest porc petit que se sol cuinar rostit i normalment se serveix amb patata o patató no n’hem de dir *cochinillo ni *lechona, sinó garrí o garrina —o garrinet, en diminutiu— o porcell —o porcella, a Mallorca—.
5. Les postres, en femení i en plural
Les postres, sens dubte, tampoc no poden faltar en els àpats de Nadal. Per més que quedem tips amb els plats principals, sempre deixem una mica de lloc per als dolços. Primer de tot, però, cal tenir present que el terme postres, en català, és femení i s’escriu en plural, mai en masculí ni en singular, com és el cas del castellà —*el postre—. També passa una mica el mateix amb un dels aliments més presents en les postres de Nadal, la xocolata, que també s’escriu en femení. I parlant de xocolata, cal recordar que el terme cacau s’escriu amb o, i no pas amb u. Per triomfar aquestes festes de Nadal, us recomanem cinc receptes de dolços fàcils i ràpides.
6. Ni *mazapán ni *barquillos
Per què en continuem dient *mazapán, de la massa feta amb ametlles moltes i sucre, i *barquillo, del full de pasta prima de farina, generalment barrejada amb sucre i alguna essència, cargolat en forma de canó? En català, tenim els mots massapà i neula, correctes i normatius, per anomenar aquests dolços tradicionals de Nadal. I el mateix amb *polvorón —el pastís petit elaborat amb farina, llard o mantega, i sucre, que es desfà en pols quan es mossega—, innecessari quan en català podem dir polvoró, malgrat que aquest mot encara no es recull al DIEC.
7. Torró de gema o torró de crema?
I tampoc no podem deixar de banda el torró, el dolç estrella de les festes de Nadal. Avui dia, n’hi ha de tota mena i de tots els gustos, però no hem d’oblidar els de tota la vida. N’és un exemple el torró de gema, fet a base d’ou i sucre i inspirat en la crema cremada o crema de Sant Josep. Precisament per això també es fan servir les formes torró de crema cremada, torró de crema o torró de rovell d’ou, també correctes en català, però en cap cas *torró de yema.
8. Els dotze grans de raïm, i no pas els dotze raïms
Falten pocs dies per al 31 de desembre i, com ja sabem, una de les tradicions de la nit de Cap d’Any —i no pas *Nit Vella— és menjar-se 12 grans de raïm perquè porta bona sort, tot i que es diu que és un costum que va sorgir a principis del segle XX arran de la necessitat de donar sortida a un excés de producció de raïm fora de temporada. Amb tot, cal tenir en compte que és incorrecte dir *menjar-se els raïms i *menjar-se els dotze raïms. En català, les formes correctes són menjar-se el raïm i menjar-se els dotze grans de raïm, perquè el terme raïm vol dir, segons el DIEC, “infructescència de la vinya, formada per un brot que porta una munió de baies sucoses, els grans de raïm, globoses o el·lipsoidals, de polpa dolça i pela groguenca, vermellenca, violàcia o quasi negra”, de manera que raïm és el nom de la fruita en conjunt, que està formada per grans.