Arriben les festes de Nadal, i amb elles, el moment més esperat per a molts: reunir-se al voltant de la taula per gaudir d’un àpat nadalenc exquisit amb els plats tradicionals que han passat de generació en generació. Escudella amb carn d’olla, canelons i torrons es converteixen en protagonistes d’un ritual culinari carregat de simbolisme i tradició.
Però, t’has preguntat mai per què aquests plats són imprescindibles a les celebracions nadalenques? L’origen de les receptes de Nadal ens transporta a èpoques antigues, on la necessitat, la creativitat i la cultura s’han barrejat per donar forma a costums que perduren encara avui.
L’escudella i carn d’olla: un plat de l’hort a la taula festiva
L’escudella, considerada per molts el plat més representatiu de la cuina catalana, és una sopa contundent elaborada amb verdures fresques, llegums, carn de vedella i porc, i per descomptat, els emblemàtics galets. Tradicionalment, aquest àpat era habitual a les masies, on es cuinava amb els productes disponibles a l’hort i al corral.
Però, com va esdevenir un àpat exclusiu de Nadal? Encara que l’origen no és del tot clar, una teoria apunta que, a les ciutats, aquest plat era considerat una exquisidesa, ja que la carn no estava tan disponible com ara per al consum diari. A les festes nadalenques es feia l’esforç de preparar aquesta sopa per reunir la família al voltant d’una taula plena d’abundància. Curiosament, abans de popularitzar-se els galets, l’escudella es menjava amb macarrons.
Els canelons: de les sobres a l’art culinària
Els canelons són, sense dubte, els reis del dia de Sant Esteve. Aquesta tradició, però, és relativament recent. Va sorgir a finals del segle XIX i principis del XX, quan les famílies catalanes, inspirades per la cuina italiana, van decidir aprofitar les restes de la carn d’olla del dinar de Nadal per fer el farcit d’aquestes delicioses peces de pasta.
A més d’evitar el malbaratament, els canelons simbolitzen l’esperit d’enginy i sostenibilitat de la gastronomia tradicional. Amb el temps, s’han convertit en un plat icònic que no pot faltar el 26 de desembre, sovint acompanyat de beixamel i gratinat al forn. Així, les restes d’un àpat especial es transformen en una altra experiència gastronòmica igual de memorable.
Torrons: dolçor àrab amb gust nadalenc
Què seria de Nadal sense els torrons? Aquest dolç tan estimat té els seus orígens a l’època d'al-Àndalus, quan es va introduir la tècnica d’elaborar dolços amb mel i fruita seca. Però, per què s’associa aquest producte amb les festes nadalenques? Hi ha diverses teories. Una d’elles apunta que el cost elevat dels ingredients feia que es reservés per a ocasions especials, com Nadal. Una altra hipòtesi és que la collita de l’ametlla i l’avellana, ingredients essencials, es feia a finals d’estiu i la seva producció arribava al punt àlgid a finals d’any.
Sigui com sigui, avui dia els torrons s’han diversificat en infinitat de sabors i textures, des dels clàssics d’Alacant i Xixona, fins a les innovacions de xocolata o coco. A cada mossegada, els torrons porten amb si una tradició centenària que fa més dolces les nostres festes.
Una tradició viva que uneix generacions
Les festes de Nadal no serien les mateixes sense aquests plats, que porten amb històries i records inoblidables. Més enllà del seu sabor, aquestes receptes simbolitzen la importància de la unió familiar, la gratitud i la celebració de la vida.
Aquest Nadal, quan assaboreixis un plat d’escudella, uns canelons o un tros de torró, recorda que no noms estàs degustant un menjar deliciós, sinó també formant part d’una tradició que ha perdurat al llarg dels segles i que continuarà delectant les generacions futures. Bon profit i bones festes!