La salut mental és un tema cada vegada menys tabú i més tractat en la societat. Parlar de depressió, ansietat o altres problemes o malalties mentals ja no és estrany, sinó que inclús dona confiança i ajuda a normalitzar aquestes situacions que viu la gran majoria de la població. De fet, en la majoria de converses sobre salut mental, surt la paraula "trauma" de seguida, ja que alguns dels malestars mentals solen estar relacionats amb traumes, com un esdeveniment traumàtic o un record dolorós.
Sobre els traumes parla la psicòloga Alicia Álvarez, autora de Quant pesa la teva motxilla?, al programa "L'ofici d'educar" de Catalunya Ràdio, on confirma que moltes de les dificultats emocionals que arrosseguem tenen l’origen en experiències que ens van desbordar en algun moment de la vida.
Què és un trauma?
Segons l'experta en salut mental, un trauma és "la ferida que ens queda després de viure una situació que ens desborda i fa que tot el nostre cervell, el sistema nerviós i tot el nostre cos quedi configurat en mode supervivència". Fets que deixen seqüeles a curt i llarg termini en la manera com interaccionem amb determinades situacions, persones o llocs.
El trauma és una crosta que sempre està present en nosaltres i amb què es viu si no es tracta, és una advertència del nostre cos que sempre apareix i "torna a nosaltres de la pitjor manera", desenvolupa la psicòloga. Ja sigui vivint una situació similar a què ens va provocar el trauma, olorant una aroma semblant o visitant un lloc determinat, el trauma reviu i "seguim tenint la sensació que estem en perill".
És per aquest motiu que, conscientment o inconscientment, s'eviten llocs, persones o situacions que puguin activar aquest trauma perquè és dolorós reviure'l. Tot i que aquesta estratègia pot ajudar a superar un moment determinat, no genera cap benefici a llarg termini. "En lloc de beneficiar-nos ens complica la situació perquè el nostre cervell no pot agafar informació nova, per tant, la pilota s'anirà fent més gran".
Quin tipus de traumes existeixen?
La psicòloga distingeix entre dos tipus de traumes, amb "T majúscula" i amb "T minúscula". Els primers, explica, venen d'un impacte o moment molt fort que passa una vegada, com pot ser "un atemptat terrorista, la dana de València, una violació, un atracament...". Per contra, la segona categoria de traumes fa referència a les coses que passen en la quotidianitat i es van repetint: "un menyspreu o no sentir-te validat", fet que generen seqüeles a llarg termini i són més difícils de detectar, segons explica Álvarez al vídeo de Catalunya Ràdio.
Què s'ha de fer?
Quan aquestes ferides no es treballen, poden derivar -en determinades ocasions- en estratègies poc saludables o hàbits perjudicials per nosaltres. És per això que Álvarez insisteix a anar a un professional si detectem patrons estranys o fora de lloc en el nostre comportament habitual, ja que "potser no és un trauma, no tot ho és". "És important que un professional ens tracti, perquè si és trauma, té solució", explica la psicòloga.
