La proliferació de banderes espanyoles al cinturó i en barris de Barcelona conviu amb les estelades dels darrers anys i és fruit d'un debat nacional que durant anys s'havia evitat gràcies a la legitimitat, perduda després de la sentència de l'Estatut, dels pactes de la Transició. Ciutadans, que proclama una ideologia liberal però al Parlament ha evitat condemnar el franquisme, s'ha negat a avalar la universalització de la sanitat pública i ha dit "no" a retirar concerts a escoles d'elit, ha despertat l'espanyolisme.
El politòleg Jordi Matas i el dirigent veïnal de Ciutat Meridiana Filiberto Bravo opinen que és un fenomen conjuntural. Ho veurem perquè és evident que el partit de Rivera basa la seva identitat a Catalunya en el fet nacional i és una força que va a més a Espanya, on com explica Roger Tugas està més castigada l'estelada que les banderes franquistes. El reportatge de Pep Martí aborda la proliferació de rojigualdas i el podeu acompanyar de la lectura de l'article d'opinió d'Arturo Puente, que opina que mentre hi hagi procés hi haurà un espanyolisme a la contra.
Temptejos per la mesa. A l'espera de saber el futur de Joaquim Forn i els "Jordis", que passaran pel Suprem dijous per revisar la seva situació de presó, els partits segueixen amb els temptejos per arrencar la legislatura. ERC vol acordar en bloc la mesa del Parlament i el Govern, i Junts per Catalunya vol anar per fases i reservar-se en qualsevol cas la presidència de la Generalitat. Divendres els diputats de JxCat es reuniran a Brussel·les amb Carles Puigdemont, que pretén ser investit des de la distància i necessitarà la complicitat de la mesa del Parlament sempre que no hi hagi intervenció del TC. De la trobada a la capital comunitària, on ahir hi van ser els representants d'Òmnium i l'ANC, n'informenJoan Serra Carné i Oriol March. L'unionisme usarà tots els mecanismes al seu abast per frenar la investidura de Puigdemont. Ho explicaSara González.
Vist i llegit
El Grupo Z va anunciar ahir la decisió de tancar dues de les seves capçaleres històriques: Interviú i Tiempo. La primera és una revista icònica de la Transició espanyola i, gràcies als seus reportatges d'investigació, temes d'actualitat i reportatges fotogràfics de dones famoses despullades i de tipus eròtic, va arribar a vendre un milió d'exemplars. La segona va nàixer anys més tard després d'haver tingut èxit com a suplement polític de la primera. El seu declivi ha estat el de tots els setmanaris en paper, que han tingut més problemes que els diaris per adaptar-se a la immediatesa que imposa la xarxa. El seu llegat periodístic és imponent, sobre tot a finals dels 70 i primers dels 80. Com a mostra, tres reportatges sobre la guerra bruta contra ETA a Interviú que li van valdre una condemna i exili al recordat periodista Xavier Vinader: "Cómo actúan los ultras vascos", "Quisimos atentar contra Monzón" i "Por qué fui policía".
El passadís
Convergents, el partit creat per l'exconseller Germà Gordó, farà el seu primer congrés a finals d'aquest mes de gener a Barcelona. Diputat per Junts pel Sí en la passada legislatura, Gordó va liderar Nova Convergència, un dels diversos corrents organitzats dins del PDECat, fins que la decisió del TSJC d'obrir diligències per la seva presumpta vinculació al finançament irregular de CDC, va dur a un xoc amb el seu partit, que el va forçar a deixar el grup i passar a diputat no adscrit. Gordó, exconseller de Justícia, va crear aleshores Convergents i amb aquesta marca va voler concórrer el 21-D, però la Junta Electoral no va acceptar que ho fes com a partit parlamentari. Tots aquests impediments no desanimen aquest polític que vol continuar en el primer pla. Convergents -molt lligat a l'esperit de CDC, ara en liquidació- es defineix com a sobiranista i de centre ampli.
L'efemèride
Tal dia com avui de fa exactament dos anys Carles Puigdemont va rebre una trucada que li va canviar la vida. A l'altra banda del telèfon hi havia Artur Mas, que li va demanar que baixés a Barcelona per fer-li una proposta transcendental. Mas ja havia decidit fer un "pas al costat" davant la negativa de la CUP a investir-lo i volia que Puigdemont, en aquell moment alcalde de Girona, el rellevés. La trobada a Palau no es va allargar i, l'endemà, el Parlament va investir Puigdemont com a 130è president. Ara, el màxim dirigent del país és a Brussel·les dissenyant com sotmetre's per segona vegada a la investidura. Aquesta vegada, però, a través de videoconferència arran de la situació d'exili de mig Govern. Aquí podeu recuperar el seu primer discurs d'investidura al Parlament.
L'aniversari
Avui fa 59 anys que va nàixer a Guatemala l'activista pels drets de les comunitats indígenes Rigoberta Menchú. La seva autobiografia la va llençar a la fama i va convertir Menchú, d'ètnia maia i que des dels cinc anys havia treballat en una plantació de cafè, en una figura que es va posicionar contra la dictadura al seu país. La seva lluita pels drets culturals, socials i polítics dels indígenes li van valdre el Nobel de la Pau el 1992. Fa cinc anys va ser a Catalunya per participar en un fòrum de cooperació al desenvolupament a Cornellà de Llobregat i Manel Fuentes la va entrevistar al Matí de Catalunya Ràdio per parlar de solidaritat i del seu país.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi