L’Audiència Nacional ha anul·lat la sanció de 10.001 euros imposada pel govern espanyol a la Falange per un homenatge a José Antonio Primo de Rivera, celebrat el novembre del 2022 a Madrid. L'òrgan jurídic considera que "no tota exaltació del franquisme és sancionable" i que, per poder castigar aquests actes, "cal acreditar una voluntat explícita d’humiliar les víctimes de la dictadura", segons la sentència consultada per EFE.
La resolució ha estat dictada aquest 7 de maig i és ferma, per tant, no inclou cap possibilitat de recurs, i estima que la sanció que la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica va imposar a La Falange "no estava prou fonamentada". En concret, retreu al govern espanyol que no hagin concretat "en quins moments es produïa l’exaltació sancionable ni en quins termes es produïa una possible humiliació a les víctimes", tot i que a les imatges d'arxiu dels actes es veuen i se senten, en reiterades ocasions, salutacions i càntics de caràcter feixista, franquista i nazi.
De fet, l'executiu va sancionar La Falange amb una resolució de la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica del 26 de juny del 2023, que qualificava d’"infracció greu" de la llei de memòria democràtica els homenatge convocats "en honor" a la figura de José Antonio Primo de Rivera pel grup franquista el novembre del 2022; quan la Falange va organitzar una concentració al carrer Gènova de Madrid i una marxa fins al Valle de los Caídos. Segons la sanció inicial, aquests actes incloïen simbologia, càntics i missatges vinculats al franquisme i diverses entitats, memorialistes van denunciar-ho, al·legant que aquests actes generaven dolor i "retraumatització" de les víctimes del franquisme.
"No tota exaltació del franquisme és sancionable"
La sentència introdueix un element clau: la llei de memòria democràtica no sanciona directament qualsevol exaltació del franquisme, sinó només determinats actes instrumentals, com convocatòries o campanyes que la promoguin amb una finalitat concreta. Segons l'Audiència Nacional, tot i les reiterades salutacions nazis i que, entre altres càntics, els participants entonessin el "Cara al sol", no són prou motiu per considerar-ho com a tal.
De fet, el tribunal no considera que aquesta exaltació del franquisme sigui un "menyspreu" o una "humiliació a les víctimes", sinó "només" un exaltació franquista que "no és suficient per ser sancionada". En aquesta línia, el tribunal subratlla que Espanya “no és una democràcia militant” i que el contingut ideològic d’una manifestació està protegit per la llibertat d’expressió.
Sanció al govern espanyol
L'Audiència Nacional també critica que la resolució sancionadora del govern espanyol es basés sobretot en les reaccions posteriors i l’impacte mediàtic dels fets, i no en la convocatòria o difusió prèvia dels actes i, afegeix, que aquesta manca de concreció "impedeix determinar quins fets serien realment sancionables". D'afegit, la justícia conclou que s’ha vulnerat "el principi de legalitat sancionadora" i, a més d'anul·lar la multa, ha imposat les costes del procediment a l'executiu espanyol.
