El dia de Sant Esteve és, per a molts catalans, una extensió del Nadal: una jornada dedicada a la família, els àpats i, en definitiva, a continuar la celebració. Però, per què Sant Esteve és exclusiu de Catalunya, les Illes Balears i, en alguns casos, el País Valencià?
La resposta la trobem en la història medieval i en la influència de l’imperi carolingi. Entendre l'origen del dia de Sant Esteve no només ens connecta amb el passat, sinó que ens ajuda a valorar el significat d’aquesta data tan especial.
L'origen de la festivitat: l'empremta carolíngia
Durant els segles VIII i IX, els territoris que avui coneixem com a Catalunya formaven part de la marca hispànica de l’imperi carolingi, un espai fronterer sota la influència de Carlemany i els seus successors. En aquella època, la família es concebia com un clan extens, i les festes de Nadal eren moments clau per reunir-se a la casa pairal. No obstant això, en un món sense vehicles motoritzats ni trens, els desplaçaments requerien temps i esforç.
La necessitat de facilitar aquestes reunions familiars va donar lloc a l’establiment del dia de Sant Esteve com a jornada festiva. Així, l’endemà de Nadal permetia que els membres de la família tornessin a casa seva sense presses ni dificultats. Aquest costum pràctic es va consolidar al territori català i es va mantenir, fins i tot, amb l’evolució de la societat i els canvis històrics.
Una festivitat amb ressonància europea
Tot i que avui en dia el 26 de desembre no és festiu a Espanya, la tradició de Sant Esteve no és única a Catalunya. Molts països europeus celebren aquesta data, especialment aquells amb arrels carolíngies o influència cristiana antiga. Entre aquests hi trobem Alemanya, Àustria, Dinamarca, Suïssa, Polònia i fins i tot el Regne Unit, on la jornada és coneguda com a Boxing Day.
Aquesta coincidència posa de manifest la dimensió europea de la festivitat, una connexió que diferencia Catalunya d’altres regions de l’estat espanyol, on la influència carolíngia no va arribar amb tanta intensitat. També al País Valencià i Balears es manté aquesta tradició en alguns municipis, encara que ha perdut pes en la majoria del territori.
Sant Esteve avui: entre tradició i modernitat
Avui dia, el significat original de Sant Esteve –donar temps per tornar a casa– ha anat canviant. A mesura que la societat s’ha industrialitzat i que els desplaçaments són més ràpids, Sant Esteve s’ha transformat en un dia per relaxar-se, reunir-se de nou amb la família i gaudir d’un altre gran àpat nadalenc.
Segons el folklorista Amadeu Carbó, aquest canvi reflecteix l’adaptació de la festa als nous temps: "Ens permet conciliar els àpats familiars: avui a casa d’un, demà a casa d’un altre." A més, la diada és una oportunitat per posar en pràctica tradicions gastronòmiques molt arrelades, com el consum de canelons. Aquesta recepta, elaborada sovint amb les restes dels àpats de Nadal, simbolitza la capacitat d’aprofitar els recursos amb enginy, un tret característic de la cultura catalana.
Valorar les nostres tradicions
Més enllà del seu origen històric, el dia de Sant Esteve ens ofereix una lliçó important: la importància de mantenir vives les tradicions que ens defineixen com a comunitat. Aquesta festa, hereva d’un passat medieval, ens connecta amb altres països d’Europa i ens recorda que, fins i tot en un món globalitzat, hi ha espai per valorar el que ens fa únics.
Així, mentre a Espanya el 26 de desembre és un dia laboral com qualsevol altre, a Catalunya continuem celebrant Sant Esteve com un símbol d’identitat i de pertinença a una història compartida. Un dia per descansar, per gaudir de la família i per recordar que, com diu el refrany, "per Nadal cada ovella al seu corral, i per Sant Esteve, cadascú a casa seva".