Sílvia Orriols, odi, mentides i multes

Actuar contra qui, des de mitjans o institucions amb capacitat de permeabilitzar, fa discursos d'odi no ha de ser excepcional. Avui també estarem pendents de l'oficialitat del català i de les renovables

Publicat el 24 d’octubre de 2023 a les 06:00
Actualitzat el 24 d’octubre de 2023 a les 07:17
[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

La Generalitat, a través de l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-discriminació, ha obert expedient sancionador a l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, per infringir, arran d'unes declaracions televisives de caràcter xenòfob el maig de 2022, l'article 1.3 de la llei 19/2020 sobre igualtat de tracte i no discriminació aprovada per unanimitat (règim sancionador inclòs) al Parlament.

L'expedient, a partir d'una denúncia ciutadana, va provocar ahir que la líder del partit d'extrema dreta Aliança Catalana, que aspira a fer el salt a la política nacional, assegurés que havia estat sancionada amb 10.000 euros. Aquesta és una possibilitat contra la qual ella té sis mesos per al·legar, però que va donar per feta i que va provocar que rebés mostres de solidaritat explícita, entre elles la d'un membre del secretariat de l'ANC. Altres, com ara l'expresidenta de l'Assemblea, Elisenda Paluzie, o el cap de l'Oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay, van afanyar-se a donar per bona la versió d'Orriols i van aprofitar per carregar contra el Govern per aplicar la llei.

Actuacions similars de la Generalitat, i de l'Oficina en qüestió, han servit, per exemple, per actuar contra casos no denunciables per la via penal, com ara el del bus transfòbic d'HazteOír o altres actes discriminatoris contra col·lectius vulnerables. Les declaracions d'Orriols a 8tv (la cadena, ja desapareguda, va intentar durant mesos convertir els discursos d'odi i populistes d'Orriols i altres personatges en una insuficient taula de salvació) eren evidentment xenòfobes.

Prenent la part pel tot, Orriols criminalitzava totes les persones de fe islàmica que viuen a Catalunya i les vinculava a "violacions en grup, mutilacions genitals i matrimonis forçats". L'alcaldessa ens té acostumats a aquest to i fa uns dies demanava "treure l'exèrcit" (l'espanyol, per descomptat) als carrers per "la greu amenaça islamista" a casa nostra. Ahir es mostrava envalentida a les xarxes contra el "pensament únic" de les "esquerres totalitàries", però fa uns mesos obeïa de nou la Junta Electoral Central i retirava personalment estelades de les rotondes.  

No és fàcil, ja ho hem explicat diverses vegades, tractar el fenomen de l'extrema dreta, ni als mitjans ni a la política. A Nació vam decidir fa anys, en plena eclosió del fenomen de Josep Anglada a Vic, no amplificar-ne els discursos i parlar d'ells tan poc com podem. El cert és que si se'ls combat o confronta es victimitzen (encara que sigui faltant a la veritat com ahir es va comprovar). I si no s'hi fa res, es permet que la mentida i l'odi campin lliurement. Malauradament, quan aquests discursos treuen el cap a les institucions no hi ha solució bona al 100%.

Ni ho és tampoc comprar el seu marc populista, ultranacionalista i xenòfob (és el que ha fet el PP amb Vox o el que sembla que volen amb les deportacions els socialistes alemanys amb AfD) o caure en els discursos bonistes. Aquests, sovint, obvien conflictes reals i tenen només en compte els drets i no pas els deures de qui arriba i ha d'assumir els nostres consensos.

La solució, segurament, és als barris, en crear xarxa i comunitat per integrar des del respecte mutu i garantir el benestar i el progrés de tothom. En tot cas, actuar contra qui, des de mitjans o d'àmbits institucionals que poden permeabilitzar fàcilment, fa discursos d'odi, com ha passat també amb portaveus de Vox al Parlament, no ha de ser excepcional. Molts dels que ara ho critiquen apel·lant a una llibertat d'expressió pervertida en favor de l'odi i la divisió poden lamentar d'aquí a uns anys el seu relativisme moral.

» Avui estarem també pendents del català a Europa. Sembla que aquest dimarts tampoc se n'aprovarà l'oficialitat al Consell Europeu malgrat que Espanya i el Govern continuen dedicant-hi esforços diplomàtics. A Junts eviten transmetre nerviosisme i continuen hermètics, però la idea de "cobrar per avançat" l'amnistia i l'oficialitat del català abans d'investir Pedro Sánchez s'ha esvaït per complet i, si hi ha pacte, ells també hauran de confiar en la paraula del PSOE.   
 

Avui no et perdis

» L'oficialitat del català a Europa haurà d'esperar; per Bernat Surroca.

» El cobrament per avançat s'allunya, la negociació continua; per Carme Rocamora i Oriol March.

» Junts redueix les reunions de l'executiva al complet per afermar l'hermetisme; per Oriol March.

» Impacte | El canvi climàtic està fora de control: 10 dades que ho demostren; per Arnau Urgell i Vidal.

» Impacte | ​Renovables a Catalunya, got mig ple o mig buit?; per Arnau Urgell i Vidal.

» Foment proposa allargar la pista de l'aeroport per sobre la Ricarda.

» El govern Collboni s'agrada amb el «Pla Endreça» i l'allarga tot el mandat; per David Cobo.

» L'exèrcit d'Israel demana el vistiplau a Netanyahu per iniciar la incursió terrestre a Gaza; per Marc Orts i Víctor Rodrigo.

» Opinió: «Turisme i llengües»; per Josep Vallverdú.

» Opinió: «La llengua va patint»; per Carme Vidalhuguet.

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de Nació

Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l