El darrer afusellament del franquisme va ser fa 50 anys i aquesta setmana Naiz:, un mitjà basc, ha tret a la llum les últimes paraules de Jon Paredes "Txiki" abans de ser executat pel règim franquista a Cerdanyola del Vallès, Barcelona. El seu desig era l'existència d'un món amb un Estat socialista basc i sense l'explotació d'un home sobre un altre.

El mitjà euskaldun ha mostrat els sis folis que reuneixen el llegat i el compromís que tenia l'exmilitant de 21 anys d'ETA, unes paraules que van tenir lloc mentre esperava l'escamot d'afusellament, durant la mitjanit anterior a la seva mort anunciada.

Les fulles no van ser utilitzades per atorgar els béns, sinó per deixar per escrit un discurs i un objectiu que pretenia que es mantingués en les futures generacions. Bé, una part del testimoni sí que es va utilitzar per dir qui seria l'hereu, però no ocupa més de quatre línies: va deixar la roba i els efectes personals al seu germà Mikel i va anomenar a la seva mare, Antonia Maria Manot, com l'hereva.

En el matí d'aquell dia del 26 de setembre del 1975, va traslladar el missatge al seu advocat Miguels Castells. En el testament apareix el següent text:

"Al Poble Basc: Un cop més es vessa la sang del poble basc. Probablement, quan arribi aquest comunicat al poble, jo ja hauré caigut sota l'escamot d'execució. La meva intenció en escriure aquest comunicat és posar una vegada més de relleu el patiment del poble basc i de tots els pobles d'Espanya. 

No hem d'oblidar els nostres objectius: la creació d'un Estat socialista basc, objectiu pel qual han donat la vida molts revolucionaris. Sou vosaltres la classe treballadora i el poble en general, qui portaran la lluita fins a destruir el règim franquista. En aquell aleshores s'haurà complert el nostre objectiu i podreu construir una societat nova, sense classes, on no existeix l'explotació de l'home per l'home. 

Avui moriré pel simple fet de lluita pel meu poble, el que no és un crim. Demà sereu vosaltres qui ens feu justícia. Confiem en vosaltres. Per últim, vull fer saber als meus companys i al nostre poble que mentre he estat lliure he complert com un fill del poble.

He demanat com última i única petició que sigui afusellat davant un escamot d'afusellament com un gudari més, recordant tots aquells que han mort per Euskadi, portant en la ment la nostra ikurriña, ja que moriré lluny d'ella.

Visca la solidaritat dels pobles. Gora Euskadi askatasuna. Patria o mort"