La Vall d'Hebron ha fet el primer doble trasplantament pediàtric de cor i fetge de l'Estat. La cirurgia, que es va dur a terme a finals de 2024, va durar 16 hores. Tal com ha explicat el centre sanitari aquest divendres, hi van participar 30 professionals i, per primera vegada, va aplicar-se una tecnologia anomenada Perfusió Oxigenada Hipotèrmica (HOPE) per oxigenar el fetge i preservar-lo fora del cos més temps, evitant la isquèmia. Així, l'operació de cor es va poder desenvolupar amb més calma i sense necessitats d'anar a contrarellotge.

La intervenció la va rebre l'Anas, un noi de 16 anys que va néixer amb un únic ventricle; ara podrà recuperar la seva vida i tornar a l'institut el setembre. Fins als 13 anys, aquest pacient feia vida normal, però en els darrers dos anys el seu estat de salut va anar empitjorant i va arribar un punt en què ja ni tan sols sortia de casa.

“A conseqüència d’un flux sanguini lent, retenia líquids, s’inflava i es cansava moltíssim. Feia una dieta feta a mida per l’equip de nutrició de Vall d’Hebron i venia a l’Hospital de Dia Pediàtric Polivalent cada 15 dies per fer tractament i rebre una transfusió de la proteïna de la sang”, ha indicat Lis Vidal, infermera de pràctica avançada de la Unitat d’Hepatologia i Trasplantament Hepàtic Pediàtric del centre.

Els infants que com l'Anas neixen amb cardiopaties congènites es veuen obligats a sotmetre’s a diverses operacions pal·liatives. En el seu cas concret, el cap del servei de Cirurgia Cardíaca Pediàtrica de la Vall d’Hebron, Raúl Abella, ha detallat que la darrera intervenció que se li va fer va ser una cirurgia per redirigir la sang venosa cap als pulmons sense passar pel ventricle.

“Això es fa connectant les venes que porten la sang pobra en oxigen directament als pulmons, eliminant la dependència del ventricle defectuós”, ha especificat Abella. “Desconnectem les venes cava del cor per connectar-les a l’artèria pulmonar”, ha descrit. De totes maneres, tot i ser una solució eficaç, aquesta operació no és definitiva, ja que requereix controls mèdics constants i a la llarga el pacient pot patir una fallida cardíaca, hipertensió pulmonar o problemes hepàtics.

Un doble trasplantament simultani de cor i fetge en un pacient amb cardiopatia congènita a l’Estat s’havia fet el 2021 a l’Hospital Gregorio Marañón a una persona adulta. En pacients pediàtrics, hi ha pocs centres al món amb experiència en aquest tipus de procediments quirúrgics. A Catalunya, Vall d’Hebron és l’únic centre amb equips multidisciplinaris, l’experiència i estructura per realitzar una intervenció tan complexa a escala logística, mèdica, quirúrgica, anestèsica i d’infermeria, en la col·laboració de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT).

Tot i que no han detallat les dates, l’equip mèdic de la Vall d’Hebron ha relatat que prèviament al cas de l’Anas, el doble trasplantament es va intentar en una altra pacient. Han dit que la intervenció va anar bé, però que durant el postoperatori la petita va desenvolupar un limfoma hepàtic que no va poder superar.

Cirurgia del futur

Aquesta cirurgia va comptar amb la tècnica de perfusió exvivo HOPE, que ofereix un triple avantatge. D’una banda, la màquina de perfusió fa circular una solució freda i oxigenada a través del fetge del donant, que millora les condicions inicials del fetge i redueix el risc de complicacions després del trasplantament.

En segon lloc, dona marge a l’equip quirúrgic que fa el trasplantament de cor. “No ha d’anar a correcuita ni estar pendent del temps d’isquèmia del fetge, el temps que un òrgan pot estar fora del cos, sense rebre oxigen ni nutrients”, ha explicat Ferran Gran, coordinador mèdic de Trasplantament Cardíac Pediàtric de l’hospital barceloní.  

El tercer avantatge d’aquest procediment és que va permetre canviar el tipus de suport de circulació extracorpòria entre el trasplantament de cor i el de fetge per reduir el sagnat. “El trasplantament de cor es va fer amb un bypass cardiopulmonar, una forma de circulació extracorpòria, en la qual la màquina assumeix temporalment la funció del cor i dels pulmons per mantenir la sang oxigenada durant la cirurgia”, ha afirmat José Andrés Molino, adjunt del Servei de Cirurgia Pediàtrica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

L’Anas s’ha mostrat eufòric i molt emocionat de poder recuperar la seva vida. “M’agradaria entrar al doble grau de Física i Matemàtiques”, ha explicat. A més, ha dit que a curt termini confia a poder anar a Port Aventura.