A molta gent li agrada viatjar. Viatjar, però, implica canviar de llengua. És lògic pensar que quan es visiti un altre país ens haguem d'adaptar a aquella llengua o, si no la sabem, comunicar-nos en anglès. Ara bé, l'augment del turisme les últimes dècades han portat a la creació de rutes en diversos idiomes. Així doncs, podem trobar visites en italià, francès, castellà...però dificilment en català.
Doncs bé, sí que hi ha destinacions on poder-hi fer visites en català gràcies a una associació de guies turístics arreu del món que ja cobreix 25 destinacions als cinc continents. Visitar ciutats com Nova York o Marràqueix, i països com Nova Zelanda, Suècia o Holanda de la mà d'un guia que parli català. Aquest és l'objectiu de l'Associació Internacional de Guies en català.
Nascuda l'any 2012, es tracta d'una xarxa internacional de guies professionals que ajuda turistes catalanoparlants a trobar un servei guiat en català quan viatgen fora del seu país. Ofereixen aquesta opció a més de 25 destinacions dels 5 continents i l'associació no para de créixer: fa poc s'ha incorporat Japó a la llista i aviat també ho farà Austràlia. En declaracions a l'ACN, la seva presidenta, la manresana Vanessa Barberà, explica que el projecte busca normalitzar l'idioma i reforçar la cultura del país.
L'associació va néixer per "donar veu" als guies turístics que parlen català i estan escampats per tot el món. Es tracta de catalans que han marxat a viure a l'estranger o bé persones del país que han après a parlar català. L'objectiu és trencar amb la tendència actual: "Normalment, una persona, encara que sigui catalana, no acostuma a buscar guiatge en català perquè no pensa que hi ha aquesta opció i, per la via tradicional, és molt complicat trobar-ne", exposa Barberà.
A l'hora d'escollir qui pot ser membre de l'associació i qui no, Barberà ho té clar: "No pot ser-ho una persona que faci quatre dies que viu al país". "Volem que la qualitat sigui alta perquè això ens beneficia a tots els guies. Si algú queda content amb una visita, buscarà un altre guia de l'associació i, per tant, això ens beneficia a tots", destaca. De fet, la Vanessa, que és originària de Manresa, és una de les fundadores de l'associació i es va traslladar a viure permanentment a Holanda l'any 2010, tot i que ja hi feia visites des del 2004.
Viatgers que fugen del turisme de massa i que van més a última hora
I quin és el perfil de viatger català? Per Vanessa Barberà, no hi ha un perfil únic. Però assegura que normalment es tracta d'algú que fuig del turisme de massa, i que busca un turisme de més qualitat per tenir un coneixement "més profund" de la ciutat o del país que visiten.
Això sí, des de la pandèmia, s'ha notat un canvi de tendència en la manera de viatjar: si bé abans el viatger català era molt previsor, des de la covid-19, la tendència és d'anar més a última hora. "Notem que la gent va només a un mes d'antelació. És tot molt més immediat. Ha canviat el model de viatjar, però no el viatger", detalla.
En contra dels 'free tour'
Tot i que la qualitat dels 'free tour' pot variar molt d'un país a un altre, Barberà assegura que com a guies professionals hi estan en contra i ho exemplifica així: "A un dentista no li demanaràs mai que et faci la feina gratuïta, doncs a un guia tampoc". Amb tot, assegura que, amb els anys, el concepte de 'free tour' ha perdut una mica el seu sentit original i moltes vegades es troben amb viatgers que els hi demanen de fer un 'free tour' i no es refereixen a un 'tour gratuït' sinó "a una visita bàsica pel centre de la ciutat".
Poc suport econòmic
Barberà lamenta també que per a l'associació, tot i que fan promoció del català a l'estranger, els és molt difícil rebre suport econòmic. Explica que algunes de les subvencions, en treballar a fora, no les poden demanar i, d'altres, en tenir la seu fiscal a Catalunya tampoc hi poden accedir. "Ens costa molt arribar a subvencions que ens podrien ajudar a donar-nos a conèixer més àmpliament", explica la presidenta de l'associació, que diu que tota la tasca que fan a l'entitat és voluntària.