Avís d'una experta en protocol: «Només un tipus d'arròs té el passi VIP per a la cullera»

El cobert elegit per menjar aquest aliment pot semblar un detall menor a simple vist, però té molta importància en el món de l'etiqueta

Publicat el 04 de setembre de 2025 a les 21:30
Actualitzat el 04 de setembre de 2025 a les 21:35

A ningú se li escapa que l'arròs és un dels plats estrella de la gastronomia mundial. Als Països Catalans el gaudim amb la paella, a Itàlia triomfa amb el risotto i arreu del món serveix com a base d'infinites elaboracions. Però aquest aliment sempre genera un dubte que se surt del mateix menjar: quin és l'utensili correcte per posar-se'l a la boca?

Doncs bé, l'experta en protocol María José Gómez, que fa divulgació a través de les xarxes socials, té la resposta. Perquè el que a simple vista pot semblar un detall menor, en el món del protocol i l'etiqueta té molta importància. El cobert és entès com a part de les bones maneres a l'hora de seure a taula, i menjar amb un altre utensili pot transmetre moltes coses.

Sigui com sigui, l'especialista ha compartit en un vídeo recent el seu "protocol arrosser internacional". Si bé l'explicació és extensa, el resum és una sola frase: "Només els arrossos caldosos tenen el passi VIP per a la cullera". Per tant, segons Gómez, tant la paella com el risotto s'han de menjar sempre amb forquilla, fins i tot quan el plat de tradició italiana té una textura més cremosa. La cullera, reservada exclusivament per al caldo.

A més, l'especialista ha recordat que hi ha petits gestos que convé evitar, com ara furgar o aixafar l'arròs al plat. El que és correcte és prendre petites porcions de la part del plat més propera amb la forquilla, i en cas de trobar-se amb trossos de carn massa grans, utilitzar el ganivet per tallar-los i acompanyar-los amb l'arròs. Amb aquestes indicacions, l'experta busca desterrar costums poc elegants que sovint es repeteixen a la taula i insisteix que, fins i tot en una cosa tan quotidiana com menjar arròs, les normes de protocol marquen la diferència.