Els científics revelen l'impacte de beure cafè cada dia en el teu sistema nerviós

Múltiples estudis confirmen els beneficis del consum regular d'aquesta beguda, però alerten dels perills dels excessos

Una màquina de cafè
Una màquina de cafè | Pexels
Redacció
08 de maig de 2024
Actualitzat: 18 de juny, 11:51h

El cafè és una de les begudes més consumides per les seves propietats i per l'ús social que se li atribueix. A més de ser una bona excusa per trobar-se al voltant d'una taula, la presència de cafeïna és una gran font d'energia per començar el dia i el seu sabor també incentiva el consum. Alguns el prenen sol i altres amb llet per combatre l'amargor, i també hi ha qui el combina amb altres aliments perquè sigui més sa.

Sigui com sigui, el cafè és un producte psicoactiu i té un efecte directe en el sistema nerviós central i el cervell. El volum de literatura científica que confirma els beneficis del consum habitual d'aquesta beguda és múltiple. Un estudi publicat a la revista científica Nutrition, Metabolism & Cardiovascular Diseases subratlla la reducció del risc de patir diabetis, mentre que una investigació publicada a ISRN Nutrition, destaca els ingredients bioactius addicionals a la cafeïna.

El cafè presenta una gran aportació d'àcids clorogènics antioxidants amb efectes importants sobre el metabolisme del sucre i la tensió sanguínia, vitamina B3, cafestol i kahweol. A més, interacciona i inhibeix els receptors d'adenosina, el neurotransmissor del son, i activa el sistema nerviós. També allibera noradrenalina, dopamina i serotonina, millorant les funcions cerebrals de l'ànim, el temps de reacció, l'atenció, l'aprenentatge i la vigilància. A més, millora la memòria i protegeix contra la neurodegeneració que provoca malalties com l'alzheimer.

Ara bé, un consum excessiu de cafè, que el portal de salut Mayo Clinic situa en més de 400 mil·ligrams de cafeïna diaris -unes quatre tasses-, pot provocar tremolors, agitació, ansietat i problemes per dormir. Cal tenir en compte, però, que aquí intervenen factors com la sensibilitat i la resistència adquirida a la substància.