La pipa de gira-sol, a casa nostra, ha guanyat importància al llarg dels anys, fins al punt de poder-la considerar l'equivalent amb closca per algunes circumstàncies del binomi crispetes-cinema. Una rutina gastronòmica que, tot i que en moltes ocasions neix de la inèrcia o l'avorriment, genera cert consens: comences a menjar-ne i no pots parar.
Però d'on ve aquest costum -o vici- que transporta a tants a records d'infància? La sèrie de televisió Karambolage del canal Arte situa els seus inicis en la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Durant aquest període, van arribar a Espanya soldats estrangers de brigades internacionals de més de 50 països per ajudar al bàndol republicà.
D'entre aquests, els provinents de l'antiga Unió Soviètica menjaven pipes de gira-sol per combatre la fam i, suposadament, van donar a conèixer aquest fruit sec entre la resta de combatents.
Davant la popularitat de la llavor, se'n va començar a sembrar en diferents zones d'Espanya i, ara, al mercat en trobem de diferents tipus: al natural, salades, pelades, extragrans, entre d'altres. Un cas d'èxit en la seva producció i comercialització és el de la coneguda empresa Facundo, que té la fàbrica principal a Palència, a Castella i Lleó.
Però, en un món globalitzat -tot i que amb barreres aranzelàries creixents-, avui aquest producte també arriba a les nostres fronteres de països tan diversos com la Xina, Estats Units, Turquia, Argentina, Bolívia, Israel, Bulgària o Ucraïna. Sigui com sigui, algunes escenes quotidianes ara ja no s'entenen sense una bossa de pipes a la mà.