El berenar és un moment molt associat a la infància, a aquelles tardes en què tornaves del col·legi i anaves a berenar i a jugar al parc o al barri amb els teus companys de classe. A mesura que anem creixent, aquest hàbit es perd, o es substitueix per anar a prendre un cafè amb l'objectiu de mantindre's actiu durant la tarda en la feina o en l'estudi.

L’hàbit de fer un mos a mitja tarda ha anat desapareixent gairebé sense adonar-nos-en i, la realitat, és que és un error no fer aquest àpat del dia. Segons explica la nutricionista especialitzada en alimentació conscient María Kindelán per a 20minutos s'ha de recuperar aquest petit ritual diari que millora la salut física i mental.

Els beneficis del berenar

No només és una excusa per menjar el dolç o salat que t'apeteix en el moment una estona després del dinar, sinó que, a més, i segons explica Kindelán, fer una aturada per menjar a mitja tarda afavoreix l’equilibri físic i actua com un bàlsam emocional. “Ajudar a mantenir estable el sucre en sang", fet que és bàsic per controlar el sobrepès.

El berenar és també una "eina potent per reduir l’estrès”, apunta la nutricionista. Dedicar un temps per preparar el berenar i menjar-lo amb tranquil·litat enmig d'una pausa del treball o de l'estudi actua com una bona recompensa en l'àmbit mental per poder continuar amb les obligacions del dia.

Abans el berenar era un espai de calma i bona alimentació, explica Kindelán, però ara la rapidesa del fast food o de les cafeteries t'incita a demanar brioixeria. Com a conseqüència, el que hauria de ser un acte de cura personal s’ha transformat en una resposta automàtica al cansament o a l’estrès. Menjar amb estrès i ràpidament o en quantitats excessives per l'ansietat pot produir a llarg termini sobrepès o obesitat. Segons indica l'experta en alimentació conscient, aquesta petita pausa 2no és un caprici: és una eina per mantenir l’energia estable, evitar baixades d’ànim i millorar fins i tot la qualitat del son". 

De fet, quan es menja massa ràpid, el procés digestiu es veu alterat des del primer moment. La boca, encarregada d’iniciar la digestió amb esbocinar i aixafar el menjar, no compleix adequadament la seva funció: els aliments arriben massa sòlids a l’estómac, cosa que incrementa l’acidesa i dificulta la feina dels enzims digestius. Aquesta sobrecàrrega pot provocar molèsties com la sensació de pesadesa, reflux o fins i tot úlceres si el costum es manté en el temps. A més, en menjar de pressa s’acostuma a empassar més aire, fet que pot derivar en inflor, gasos o eructes.