Des de fa anys circula per les xarxes un consell de cuina que sembla tenir sentit: “Gira el pebrot, fixa’t en el cul. Si té tres bonys és un pebrot mascle i si en té quatre és femella”. Segons aquesta creença popular, aquests pebrots femenins serien més dolços i ideals per menjar crus, mentre que els masculins, “amb tres bonys”, serien més amargs i millor per cuinar. Però, malgrat la seva aparent lògica, aquest mite no té cap base científica.

Per què és fals que hi hagi pebrots “mascles” i “femelles”

En primer lloc, cal aclarir una cosa essencial: els pebrots no tenen sexe com s’entén en animals humans. Les plantes productes de pebrot tenen flors hermafrodites, és a dir, amb parts masculines (anteres) i femenines (ovari) en la mateixa flor. Això implica que qualsevol flor pot fecundar-se i donar fruit, sense necessitat d'un altre “gènere” diferent.

Per tant, la idea de “pebrots mascles” i “pebrots femelles” és simplement errònia. Aquesta conclusió la ratifiquen diversos experts i punts d’extensió agronòmica: no hi ha cap “gènere” de pebrot distingible. 

Els bonys no tenen res a veure amb el sexe

D’on surt, aleshores, la idea dels tres o quatre bonys (lòbuls) a la base del pebrot? Aquest aspecte no és aleatori: el nombre de lòbuls depèn principalment de la varietat genètica del pebrot i de les condicions de cultiu (temperatura, aigua, pol·linització, etc.).

No és una qüestió de sexe, sinó de morfologia. I el gust tampoc és determinat pel nombre de lòbuls. El mite afirma que els pebrots de quatre lòbuls serien més dolços i plens de llavors, però això no és més que una simplificació popular sense fonament científic.

Segons les extensions agràries, la dolçor d’un pebrot depèn molt més del seu grau de maduració i de la varietat que no pas del nombre de lòbuls. Per exemple, un pebrot vermell, taronja o groc -és a dir, madur- pot ser molt més dolç que un pebrot verd immadur, independentment de si té tres o quatre bonys.

A més, la delegació de verificació de dades de l'Associated France Press també apunta que el nombre de llavors no té una influència directa en el sabor. 

I a la cuina?

Malgrat que no hi ha gènere, hi ha una aportació pràctica que segurament ha contribuït a mantenir la creença: alguns cuiners diuen que els pebrots amb més lòbuls (quatre o més) tenen una base més plana i estable, per la qual cosa es poden omplir amb facilitat, ideal per fer pebrots farcits. I, d’altra banda, alguns pebrots amb tres lòbuls poden tenir les parets més gruixudes i una forma que va bé per rostir-los o tallar-los en tires.

Però aquest no és un criteri fiable ni universal. Depèn molt de la varietat del pebrot i de la peça en qüestió. No és una garantia de sabor, dolçor o qualitat.