Entre les construccions més emblemàtiques del modernisme català, sovint sobresurten noms propis com el de Gaudí, Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch. La ciutat de Barcelona n’és l’epicentre, amb edificis mundialment reconeguts com la Sagrada Família, la Casa Batlló o l’Hospital de Sant Pau. Tanmateix, més enllà de la capital, el llegat modernista també va arrelar amb força.

Un exemple paradigmàtic n’és Can Sebastià Soler, originalment conegut com a Can Pahissa. Una joia amagada a Vilanova i la Geltrú, que avui encara conserva la força estètica i simbòlica d’un moment clau en la història de l’arquitectura catalana.

Construïda entre el 1916 i el 1921, la casa és fruit de l’impuls de Sebastià Soler i Miró, un vilanoví que va fer fortuna a Iquique (Xile), on va dedicar-se al comerç de fusta, a l'explotació dels nitrats, a la marina mercant i a la construcció d'habitatges.

Quan va tornar a Catalunya, com tants altres indians de l’època, Soler va voler plasmar el seu ascens social i econòmic en una residència que combinés elegància, modernitat i confort. El resultat va ser una obra refinada, d’estètica modernista però marcada per la funcionalitat pròpia de les cases senyorials de principis del segle XX.

Una arquitectura amb empremta indiana

L’estructura de Can Sebastià Soler destaca per la seva riquesa decorativa. La façana, amb esgrafiats de motius florals, balconades de ferro forjat i ceràmiques vidriades, actua com una carta de presentació del que l’interior amaga: vidrieres de colors, mosaics hidràulics, sostres amb motllures treballades i jocs de llum naturals que inunden les estances a través de vitralls emplomats. L’arquitectura de la casa no només tenia una voluntat ostentosa, sinó que també buscava crear un espai habitable, lluminós i en harmonia amb l’entorn.

Tot i que el modernisme a Vilanova i la Geltrú no va tenir l’embranzida que va tenir a Barcelona, edificis com aquest mostren que la influència de l’estil va calar profundament entre les classes benestants de la Catalunya de principis del segle XX. En aquest cas, amb una clara influència indiana, la riquesa colonial s’expressava també en la monumentalitat i ornamentació de les vivendes.

D’habitatge privat a centre públic

Amb el pas dels anys i el canvi de segle, Can Pahissa va deixar de ser una residència familiar i va passar a tenir diferents usos fins que va ser acollida pel municipi com a equipament públic. Actualment, l’edifici ha estat rebatejat com a Can Sebastià Soler i allotja el Centre de Resiliència i Sostenibilitat de Vilanova i la Geltrú, un espai dedicat a promoure projectes ambientals, educatius i culturals amb una clara vocació comunitària.

Un dels grans atractius actuals de Can Sebastià Soler són els seus jardins, que han estat recuperats i condicionats per l’Ajuntament com a refugi climàtic. Amb vegetació autòctona i zones d’ombra, s’ha convertit en un espai de descans i socialització per a veïns i visitants. 

Pel que fa a l’interior de l’edifici, el seu accés està restringit a activitats concretes o a visites guiades prèviament programades, a través de les quals es poden conèixer tant els detalls arquitectònics com la història del personatge que li dona nom.

Una escapada cultural i sostenible

Situada a només una hora de Barcelona i a 55 minuts de Tarragona, Can Sebastià Soler és una escapada perfecta per a qui vulgui descobrir un modernisme menys conegut però igualment captivador. Lluny de les cues i les massificacions del centre de la capital catalana, l’edifici ofereix una immersió en l’estètica d’una èpica i en la història d’una ciutat costanera marcada pel retorn dels indians i les aspiracions d’una burgesia local emergent.

La casa museu és un exemple de com el llegat del passat pot adaptar-se als reptes del present, i de com el modernisme (fins i tot en la seva versió més discreta) continua sent font d’inspiració i orgull col·lectiu.