Entre les fàbriques tèxtils que van marcar el passat obrer del barri barceloní de Sant Andreu i les places arbrades on avui passegen famílies, s’hi aixeca una església gairebé desconeguda per a la majoria dels barcelonins: el temple de Sant Pacià.

Lluny dels grans bulevards modernistes de l’Eixample i de les rutes turístiques que condueixen a la Sagrada Família, aquest edifici neogòtic amaga en l'interior una de les primeres obres d’Antoni Gaudí, el geni universal del modernisme català.

Construïda entre 1876 i 1881, sota la direcció de Joan Torras i Guardiola — mestre de Gaudí a l’Escola d’Arquitectura —, l’església va viure una història convulsa: va ser venuda, cremada durant la Setmana Tràgica del 1909, transformada en magatzem i, finalment, consagrada com a parròquia l’any 1930.

Tot i aquestes vicissituds, conserva un patrimoni singular que comença a rebre l’atenció que mereix. A diferència de la monumentalitat ostentosa d’altres temples barcelonins, Sant Pacià es presenta amb una façana de maó vist i vitralls suaus que li atorguen una dignitat serena, íntimament lligada al caràcter del barri.

Els mosaics ocults de Gaudí, el secret millor guardat

El tresor que atresora es troba a dins: uns mosaics dissenyats per Gaudí i realitzats pel marbrista Luigi Pellerin, que van ser restaurats l’any 1988 pel taller de Lluís Bru. Aquestes composicions, elaborades amb marbre i gres de colors diversos, decoren tant el passadís central com el creuer del temple.

Hi predominen els motius florals i geomètrics, acompanyats per símbols com les lletres alfa i omega i les inicials J i M, referència a la congregació de Jesús-Maria. Tal com assenyala l’Ajuntament de Barcelona, aquests mosaics tenen un estil que “té molt poc a veure amb l’etapa modernista de Gaudí”, però anticipen la seva habilitat per experimentar amb textures i formes.

Amb una única nau i voltes ogivals que s’alcen sota finestrals alts, l’església va ser enriquida el 1985 amb pintures murals de l’artista Eudald Serrasolses i una escultura del Crist Ressuscitat de Juan María Medina Ayllón. Però són les primeres petjades de Gaudí les que, discretament, donen relleu a aquest espai de culte que fins fa poc restava a l’ombra.

Ara, però, la parròquia ha començat a obrir les portes a visites guiades i alguns recorreguts culturals per Sant Andreu ja l’inclouen com a parada destacada. Així, mentre la gran Barcelona modernista continua captivant milions de turistes, Sant Pacià es reivindica com una joia amagada, un petit santuari on l’eco de Gaudí ressona sota les voltes neogòtiques del barri.