Una preocupació lligada als viatges i les vacances és la butxaca. "Tinc ganes de fer viatges macos, però que no em surtin per un ull de la cara", pensen molts. Nomadic Matt, un expert en viatges i que s'ha mogut arreu del món repeteix una màxima: "Voltar pel món amb pocs diners és possible, és poc glamurós però possible".

I per fer-ho realitat dona un seguit de consells basats en la seva experiència. El primer és bàsic, l'allotjament. Res de luxes. Matt recomana quedar-se en albergs amb habitacions compartides, que acostumen a ser l'alternativa més barata i també tenen un espai per cuinar. 

Precisament aquesta és la segona gran recomanació, intentar cuinar-se els àpats per evitar haver de menjar fora dues o tres vegades al dia. De nou, perds comoditat, però estalvies. Matt també presenta el concepte de l'economia compartida. Portat a la pràctica, sovint són aplicacions mòbils com Bla Bla Car, Turo o CampSpace que permet compartir despeses amb altres viatgers.

Però viatjar mirant la butxaca no vol dir no fer turisme i descobrir ciutats o països. Matt aconsella els 'Free Tours', una alternativa que s'ha popularitzat en els darrers anys. Rutes fetes per un guia ben qualificat que el turista paga al preu que vol. Aquí, tot i que sense passar-se d'escurats, es poden pagar quantitats moderades i conèixer els llocs que es visiten.

El mètode la generació Z per viatjar

D'altra banda, els viatgers joves, solters o de la generació Z amb limitacions econòmiques per comprar els bitllets d'avió i gastar en altres despeses provinents de viatjar han posat de moda el mètode dels microcrèdits per viatjar. Les agències de viatges, les aerolínies, els hotels i tothom que viu del sector turístic ho sap, incloses les companyies financeres que presten microcrèdits i criden l'atenció sota la frase "compra ara i paga després".

Aquestes empreses econòmiques s'han expandit lentament a diferents plataformes, donant als consumidors l'opció de programar pagaments incrementals per a pràcticament qualsevol cosa, des de bitllets d'avió fins a vambes esportives.

"No volia pagar-ho tot de cop" va dir la Najee, una noia de 29 anys sobre el procés de compra per tot allò relacionat amb les seves vacances, en una ressenya d'un web. En optar per pagar la tarifa sencera en petits terminis, "vaig poder fer les coses divertides, però de sobte: Oh, he gastat 800 euros", alertava la jove turista. Aquest mètode s'ha tornat un hàbit freqüent per la generació Z.