Una nova investigació ha descobert que les persones amb un defecte genètic en la seva capacitat per digerir la sacarosa mengen menys pastissos, dolços i xocolata, la qual cosa podria ser clau per ajudar la població en general a menjar menys sucre. L'estudi internacional, publicat a Gastroenterology, mostra que les variacions genètiques al gen de la sacarasa-isomaltasa (SI) estan associades amb la ingesta i preferència d'aliments rics en sacarosa. Els científics i científiques han descobert que els ratolins que no tenen el gen SI tenen una ingesta i preferència més baixa per la sacarosa dietètica, que es desenvolupa ràpidament i està associada amb canvis en la regulació de les hormones de la fam. Això s'ha confirmat en grans cohorts de població que mostren que les persones amb defectes genètics en la digestió de la sacarosa mengen menys pastissos, brioixeria, dolços i xocolata i els agraden menys els aliments a mesura que augmenta el seu contingut en sacarosa.
L'estudi ha estat dirigit per l'actual líder del grup a la Facultat de Medicina de la Universitat de Nottingham (Regne Unit), Peter Aldiss, juntament amb la professora adjunta del Centre d'Investigació Metabòlica Bàsica de la Fundació Novo Nordisk a Copenhaguen (Dinamarca) Mette K. Andersen, i el professor Mauro D'Amato, del CIC bioGUNE a Espanya i la Universitat Lum a Itàlia. També participen altres experts i expertes internacionals de Copenhaguen, Groenlàndia, Espanya i Itàlia com a part del grup de treball sobre sacarasa-isomaltasa.
El doctor Aldiss ha afirmat: "L'excés de calories provinents del sucre és un factor que contribueix a l'obesitat i a la diabetis de tipus 2. Al Regne Unit consumim entre un 9% i un 12% de la nostra ingesta alimentària a partir de sucres lliures, com la sacarosa, i el 79% de la població consumeix fins a tres aperitius ensucrats al dia. Alhora, els defectes genètics en la digestió de la sacarosa, s'han associat amb la síndrome de l'intestí irritable, un trastorn funcional comú que afecta fins al 10% de la població. Al mateix temps, el nostre estudi suggereix que la variació genètica en la nostra capacitat per digerir la sacarosa de la dieta pot afectar no només la quantitat de sacarosa que consumim, sinó també el grau en què ens agraden els aliments ensucrats".
L'equip d'especialistes va començar investigant els hàbits alimentaris de ratolins que no tenien el gen SI. En aquest estudi, els animals van desenvolupar una ràpida reducció de la ingesta de sacarosa i de la seva preferència. Això s'ha confirmat en dues grans cohorts poblacionals, que inclouen 6.000 persones de Groenlàndia i prop de 135.000 al Biobanc del Regne Unit.
L'equip ha adoptat un enfocament nutrigenètic per entendre com la variació en el gen SI afecta la ingesta i la preferència de sacarosa en les persones. Sorprenentment, en humans amb una incapacitat total per digerir la sacarosa dietètica a Groenlàndia consumien significativament menys aliments rics en sacarosa.
"Aquestes troballes indiquen que la variació genètica en la nostra capacitat per digerir la sacarosa de la dieta pot influir en la nostra ingesta i preferència per aliments rics en sacarosa, alhora que obre la possibilitat d'apuntar a SI per reduir selectivament la ingesta de sacarosa en la ciutadania", ha detallat Aldiss. "En el futur, comprendre com els defectes en el gen SI actuen per reduir la ingesta i la preferència de sacarosa a la dieta facilitarà el desenvolupament de noves teràpies per frenar la ingesta de sacarosa en tota la població i millorar la salut digestiva i metabòlica", ha reblat l'expert.