Un nou estudi ha posat llum a la foscor a alguns dels efectes col·laterals que té el dejuni intermitent, tan de moda últimament entre aquelles persones que volen perdre pes. En què consisteix aquesta pràctica? Bàsicament, a passar períodes llargs de temps, sobretot al matí, sense menjar res o pràcticament res. 

Ara, un grup d'investigació de la Universitat de Westlake (Xina) ha publicat a la revista Cell una recerca que ha descobert que el dejuni intermitent pot provocar pèrdua de pèl. Segons els investigadors i investigadores, la raó no és altra que les cèl·lules ciliades necessiten una "activació" regular, però anem per pams.

L'estudi s'ha fet amb ratolins. Primer, se'ls va afaitar i després se'ls va dividir en dos grups. A uns, se'ls va alimentar cada vuit, 16 o 48 hores. Els altres, en canvi, van tenir un accés il·limitat al menjar. Aquests últims van recuperar bona part del pèl 30 dies després. Contràriament a això, els primers només van experimentar un creixement parcial, i això passats 96 dies.

Vet aquí el que dèiem, els i les expertes han afirmat que la diferència entre tots dos grups recau en l'activació regular de les cèl·lules, que s'alimenta de l'energia de la dieta. El dejuni intermitent, en canvi, limita la ingesta d'energia i mata les cèl·lules ciliades. D'aquesta manera, com que no es menja regularment, el cos fa servir les reserves de greix en comptes de la font d'energia que utilitza habitualment, la glucosa. Això, de retruc, pot desencadenar en l'alliberament de substàncies químiques que danyen les cèl·lules, segons ha explicat el grup d'investigació.

"No volem espantar la gent perquè no practiqui el dejuni intermitent, però és important tenir en compte que podria tenir alguns efectes no desitjats". Són paraules de l'autor principal de l'estudi, el biòleg de cèl·lules mare, Bing Zhang, en referència als resultats obtinguts.