Durant anys s’ha estès la idea que algunes persones són especialment atractives per als mosquits, mentre que d’altres gairebé no reben picades. Ara, un estudi de la Universitat Internacional de Florida (FIU) apunta que no hi ha un únic perfil humà que atregui els mosquits, sinó que cada espècie respon de manera diferent a un dels factors clau: l’olor de la pell.
La recerca, publicada a la revista iScience, ha analitzat la resposta de 119 voluntaris humans davant de tres de les espècies de mosquits més perilloses del món. El resultat és que cap dels participants va resultar especialment atractiu per a les tres espècies, ja que cada mosquit va mostrar preferències pròpies que depenien, en gran mesura, de la química corporal de cada individu.
L'olor de la pell, un factor clau
L’olor humana és una combinació química complexa formada per més de 1.000 compostos orgànics volàtils, molts dels quals encara no han estat caracteritzats. En coincidir aquests compostos amb les persones que resultaven més atractives, cada espècie va mostrar preferències per conjunts diferents de participants. Segons els investigadors, cada espècie de mosquit sembla haver desenvolupat una manera pròpia d’interpretar aquesta "empremta" humana, que ajudaria a explicar per què una persona pot resultar especialment atractiva per a una espècie i no tant per a una altra.
Cada espècie té les seves pròpies preferències
Les tres espècies estudiades són l'Aedes aegypti, l'Aedes albopictus, conegut com a mosquit tigre asiàtic, i el Culex quinquefasciatus, el mosquit domèstic del sud. L’estudi, dirigit per la doctoranda Kaylee Marrero, és el primer que compara directament com responen diverses espècies de mosquits davant les mateixes persones. "No esperàvem que les espècies tinguessin preferència per persones diferents quan vam començar l’estudi", explica Marrero.
L’Aedes aegypti va mostrar preferència per les persones que no utilitzaven perfums afegits i que tenien pocs determinats compostos volàtils, així com una lleugera preferència pels homes respecte de les dones. En el cas de l’Aedes albopictus, el mosquit tigre asiàtic, els investigadors van observar una major atracció per nivells elevats de cetones i per compostos volàtils d’origen vegetal que també es troben en la secreció natural de la pell. I el Culex quinquefasciatus es va centrar en els canvis del microbioma de la pell, el conjunt de bacteris, fongs i altres microorganismes que hi viuen de manera natural.
