A mesura que ens fem grans, mantenir-nos actius i cuidar la salut física esdevé encara més important. Però, fins a quin punt estar en forma pot influir en la nostra esperança de vida? Un nou estudi publicat a la revista JAMA Network Open amb més de 13.000 persones de més de 60 anys apunta que una major capacitat d’equilibri i agilitat, una major força a les extremitats inferiors i una millor aptitud cardiorespiratòria, amb un menor risc de mortalitat per totes les causes.
Els resultats, obtinguts per investigadors de la Universitat Nacional Yang Ming Chiao Tung i la Universitat Nacional d’Esports de Taiwan, apunten que avaluar la forma física de les persones grans de manera habitual en les consultes mèdiques podria ajudar a detectar riscos per a la salut i a adaptar millor els tractaments i l’exercici a cada persona.
La investigació, basada en una cohort de 13.423 adults grans, va relacionar una major aptitud física amb un menor risc de mortalitat per totes les causes durant un seguiment mitjà de set anys. Les dades provenen de la Base de Dades de l’Enquesta Nacional d’Aptitud Física de Taiwan i de la Base de Dades d’Investigació de l’Assegurança Nacional de Salut.
Les proves per avaluar l'estat físic: el test de la cadira i de l'esglaó
L’aptitud física que va tenir en compte l'estudi es va avaluar en quatre àmbits: aptitud cardiorespiratòria (prova de l'esglaó de 2 minuts), força muscular (proves de flexió de braços de 30 segons i d’aixecar-se de la cadira), flexibilitat (proves de rascar-se l’esquena i de seure i arribar amb les mans en una cadira), i equilibri i agilitat (proves d’equilibri sobre una cama i d’aixecar-se i caminar 2,4 metres).
Els participants del quintil de rendiment més alt van presentar una menor mortalitat per totes les causes en els quatre àmbits de l’aptitud física: aixecar-se i caminar 8 peus, equilibri sobre una cama, aixecar-se de la cadira en 30 segons i prova d’escaló de 2 minuts. L’índex d’aptitud física compost va mostrar el menor risc de mortalitat per totes les causes. Les anàlisis per sexe van revelar que l’equilibri i l’agilitat, així com l’aptitud cardiorespiratòria, van mostrar els riscos més baixos de mortalitat per totes les causes entre els homes, mentre que la força de les extremitats inferiors i l’equilibri i l’agilitat van tenir els riscos comparables entre les dones.
Integrar l'avaluació de l'aptitud física en l'atenció mèdica
Els investigadors remarquen que la integració de l’avaluació objectiva de l’aptitud física en l’atenció geriàtrica i de medicina interna de rutina pot millorar l’estratificació del risc i guiar estratègies individualitzades per preservar la funció i la independència en els adults grans.
No obstant això, apunten que aquestes avaluacions estan concebudes com a valoracions funcionals, no com a proves de rendiment màxim; la seva implementació clínica requereix una formació estandarditzada de l’examinador, una puntuació consistent i una avaluació de seguretat prèvia a la prova, especialment per a les avaluacions d’equilibri i mobilitat.
D’aquesta manera, els autors suggereixen que la incorporació d’aquestes avaluacions breus podria permetre als metges identificar la vulnerabilitat amb més antelació i prescriure intervencions individualitzades i orientades a la funció, prioritzant l’equilibri i la força de les extremitats inferiors, per preservar la resiliència i prolongar la supervivència.
