La crononutrició és l'estudi que analitza la relació entre l'alimentació i el nostre rellotge biològic, tècnicament conegut com a rellotge circadiari, i els afectes que pot causar aquesta relació en vers la salut i el benestar.

Tot i que aquest estudi es refusés en un inici, avui dia és reconegut com a útil, ja que amb el pas del temps s'ha comprovat que la crononutrició és essencial pel metabolisme. És a dir, que depèn de l'hora d'alimentació existeixen uns efectes o uns altres: sopar d'hora pot ajudar a no engreixar i esmorzar tard pot provocar l'augment dels nivells de cortisol.

Segons l'endocrí Francisco Rosero, l'hora a la qual es decideix esmorzar pot repercutir en com el cos interpreta l'entorn i regula funcions vitals com la producció de glucosa, la sensibilitat a la insulina i el control de l'estrès fisiològic.

L'ésser humà, amb molts organismes vius i la seva simbiosi, segueix un rellotge circadiari de 24 hores que regula el comportament i la fisiologia del cos: des dels ritmes de descans i de la son fins a la freqüència amb la qual es menja. Per aquesta raó, els estudis crononutricionistes són rellevants per conèixer quins són els horaris idonis per mantenir en un correcte funcionament el metabolisme, el benestar i gaudir d'una bona salut.

L'explicació de l'estudiós Francisco Rosero és important. L'endocrí explica que esmorzar d'hora, concretament abans de les 9 del matí, és un dels mètodes per afavorir la salut metabòlica i mantenir l'equilibri hormonal adequat. Ajuda a mantenir els nivells adequats de cortisol, la coneguda "hormona de l'estrès".

El cortisol segueix un ritme circadiari molt precís: "el punt més àlgid comença a les 4 de la matinada i va pujant fins a les 8 o 9 del matí, fins quan cap aquella hora comença a descendir", explica Rosero. L'augment matinal d'aquesta hormona és beneficiós per activar el sistema nerviós, mobilitzar l'energia i situar el cos i la ment com cal per enfrontar el dia que es presenta.

L'horari de l'esmorzar entra en joc perquè quan el cos no rep cap senyal de nutrició, el descens del nivell del cortisol s'interromp. El cos interpreta que el fet de no menjar significa que ens trobem sota amenaça o en un moment que cal reservar-se. Quan no ingerim cap aliment entre l'interval que el cortisol baixa, l'organisme percep que es troba en estat d'alarma.

És a dir, "quan no esmorzo abans de les 9 del matí, el meu cos interpreta el dejuni com un senyal d'estrès, per tant, no permet que el cortisol segueixi baixant, més viat el contrari", explica l'endocrí en un vídeo publicat a les xarxes socials.

Quan l'organisme percep que es troba en una situació d'amenaça o d'alarma recórrer a un mecanisme d'emergència: la gluconeogènesi, és a dir, la producció de glucosa a partir de les reserves internes de l'organisme, arribant, fins i tot, a consumir teixit muscular. Això provoca un augment dels nivells de sucre, el que pot generar problemes amb la insulina i afectar el metabolisme. Concretament, un estudi de ISGlobal, esmorzar després de les 9 del matí augmenta un 59% les possibilitats de patir diabetis de tipus 2, comparat amb les persones que esmorzen a les 8 del matí.

Les recomanacions de Francisco Rosero

L'endocrí recomana esmorzar de 7 a 8 del matí i aconsella començar el dia ingerint ingredients rics en proteïna de qualitat perquè el metabolisme se satisfaci. Concretament, recomana menjar ous, iogurt grec, formatge o, fins i tot, llegums. De la mateixa manera, aquests aliments rics en proteïnes redueix les ganes de picar entre hores.