La miopia és un defecte visual molt comú en la societat, de fet, a Catalunya el 37% de la població té miopia, una xifra lleugerament inferior a la mitjana estatal, que està sobre el 40%, aproximadament, segons dades del Col·legi d’Òptics i Optometristes de Catalunya i l’Associació Visió i Vida. Aquestes són dades que creixen arreu del planeta a un ritme sostingut, fet que s’ha convertit en un repteper a la recerca científica.
La miopia és un trastorn visual que dificulta veure amb nitidesa els objectes llunyans, mentre que la visió de prop sol mantenir-se clara. Es produeix quan el globus ocular és més llarg del que és habitual o quan la còrnia té una curvatura excessiva, fet que provoca que les imatges es formin davant de la retina en lloc de fer-ho just sobre aquesta. Com a conseqüència, els objectes distants apareixen borrosos.
Aquest defecte de refracció pot aparèixer durant la infància o l’adolescència i tendeix a progressar amb el temps. Les causes d’aquest augment constant podrien anar més enllà dels factors habituals que s’hi associen, segons apunta un estudi recent elaborat per investigadors de la Universitat Estatal de Nova York, especialitzada en optometria.
El motiu inesperat de l'augment de la miopia
Actualment, la miopia afecta milions de persones arreu del món i preocupa cada cop més els especialistes per l’augment constant de casos. Això s'ha vinculat, tradicionalment, a l’ús intensiu de pantalles, ja sigui per oci o per jornades laborals llargues davant l’ordinador. Tot i això, els científics han identificat un altre element clau que fins ara havia passat més desapercebut: la quantitat de temps que passem en espais tancats i, sobretot, les condicions de llum a què sotmetem els ulls.
L’estudi, publicat a la revista Cell Reports, subratlla que el problema no rau només en l’exposició a dispositius electrònics, sinó en la baixa il·luminació habitual dels entorns interiors. En la investigació de la Universtiat Estatal de Nova York han participat 34 voluntaris (21 amb miopia i 13 amb visió normal) per analitzar la resposta ocular davant estímuls visuals de diferent intensitat lumínica i contrast, observant el comportament d’un sol ull cada vegada.
Segons s'explica, els resultats apunten a un factor comú: la reducció de la llum que arriba a la retina durant períodes prolongats de visió de prop, especialment en ambients poc il·luminats.
Una nova hipòtesi sobre la miopia
Les proves de l'estudi s’han centrat en tres mecanismes fonamentals: la capacitat d’enfocar, el moviment de convergència dels ulls i la contracció de la pupil·la. Els resultats indiquen que les persones amb miopia tendeixen a mantenir els ulls més girats cap a dins i a presentar una contracció pupil·lar més marcada, fins i tot abans d’ajustar l’enfocament.
A partir d'aquests, els autors proposen una nova hipòtesi: en la miopia, l’ull prioritza la nitidesa de la imatge per sobre de la captació de llum, fet que genera un cercle viciós que podria empitjorar el trastorn. Aquest efecte es veu accentuat en interiors, on la il·luminació és molt inferior a la de l’exterior.
Tal com explica la doctoranda en optometria Urusha Maharjan, en ambients molt lluminosos la pupil·la es contrau per protegir l’ull, però encara deixa passar una quantitat elevada de llum cap a la retina. En canvi, quan observem objectes propers en espais tancats, la pupil·la pot reduir-se per millorar l’enfocament, no pas per excés de llum, i això pot disminuir de manera significativa la il·luminació interna de l’ull.
