És una situació comuna. Els hi passa als avis amb els nets, però també et pot passar amb companys de feina o amb aquells coneguts que fa temps que no veus. Oblidar el nom d'algú és un moment tan recurrent com vergonyós. Però està més relacionat amb el funcionament del cervell que no pas amb un problema d'oblit. 

El psicòleg, David Ludden, ha publicat un article científic al respecte a la revista Psicology Today. El cas és que entre el nom d'una persona i la seva cara no hi ha una connexió lògica i això fa que sigui una dada més difícil de retindre que d'altres. Per exemple, l'estat físic d'una persona és més senzill de retindre perquè sí que té una connexió directa amb la cara.

Així doncs, quan per exemple coneixem algú, durant les primeres vegades que hi coincidim el cervell fa una feina d'associació. Vincula el nom de la persona amb la seva cara. Aquí cal posar èmfasi en el fet que aquesta vinculació o relació no és lògica. És a dir, la cara d'algú no té cap relació amb el nom.

Per això, és important reforçar la connexió no lògica. És una feina que fa el cervell: com més vegades veus una persona, més relació pot establir el cervell i més fàcil és que recordis el nom. Ara bé, la connexió també es debilita quan deixes de veure la persona durant un temps. Això explica que si et trobes pel carrer algú que fa temps que no veus, et costi recordar el seu nom.

A banda, Ludden apunta un factor per explicar el freqüent oblit del nom. El primer va relacionat amb la connexió no lògica. Els noms són arbitraris. El psicòleg posa un exemple: si algú et diu que té una poma a la butxaca tu podràs imaginar-te com llueix aquella butxaca, ara bé, si algú et diu que té un amic que es diu Brad, però tu no el coneixes, no tindràs ni idea de com llueix aquell tal Brad. Un altre factor és que hi ha noms que contenen moltes paraules diferents. Un factor que encara s'accentua més si s'hi suma el cognom i que dificulta recordar-los.