A mesura que avança la ciència, l'esperança de vida de la majoria de la població també ho fa. El millor exemple el tenim a Catalunya, amb la supercentenària, Maria Branyas. Ara bé, de què depèn que unes persones visquin més anys i d'altres menys. Té alguna cosa a veure amb la genètica. Un estudi fet a Suècia i hi ha posat llum.

La clau està en els biomarcadors sanguinis, perquè alguns estan directament relacionats amb la longevitat. Però primerament, que és un biomarcador sanguini? Doncs una substància present a la sang que indica processos biològics normals, anormals o la resposta de l’organisme a un tractament. S’utilitza per detectar, diagnosticar o fer el seguiment de malalties de manera ràpida i precisa.

L'estudi va analitzar fins a 44.000 suecs que van ser sotmesos a revisions sanitàries i anàlisis durant 35 anys. Només el 2,7% van assolir els 100 anys, sent el 85% dones. Es van mesurar dotze biomarcadors sanguinis d'aquestes persones associats amb l'envelliment: l'anèmia, la inflamació (amb l'àcid úric), el metabolisme (el colesterol i la glucosa) o la funció hepàtica i renal (la creatinina).

Els resultats apunten que les persones amb més longevitat tenien nivells baixos de glucosa, creatinina i àcid úric a partir dels seixanta anys. D'altra banda, les persones amb nivells més baixos en alguns grups de colesterol i ferro tenien menys possibilitats d'arribar els 100 anys en comparació amb qui tenia uns nivells més alts.

El secret de Maria Branyas

Més d’un any després de la seva mort, la revista Cell Reports Medicine ha publicat un estudi on desgrana els secrets de l’extraordinària longevitat de Maria Branyas. La Superàvia Catalana (tal com es feia anomenar al seu compte d’X) va morir als 117 anys i, segons revela l’anàlisi, tot i que presentava “senyals inequívocs de vellesa”, els marcadors epigenètics constaten que tenia una “edat biològica inferior a la cronològica”. 

L’estudi, elaborat per un equip liderat pel doctor Manel Esteller, cap del grup d’Epigenètica del càncer de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, s'ha dut a terme gràcies a l'anàlisi d'unes mostres obtingudes amb la mínima invasió. L’informe determina que Branyas gaudia de “mecanismes de protecció”, com ara característiques genètiques associades a la neuro i cardioprotecció, baixos nivells inflamatoris de facto o un microbioma dominat per bifidobacteris beneficiosos. L’anàlisi conclou que el “retard general d’envelliment” no és la clau de la longevitat de les persones supercentenàries, sinó que s’explica gràcies a la “presència simultània de senyals de vellesa extrema i longevitat saludable”.