Quan pensem en un infart, la imatge acostuma a ser sempre la mateixa: un dolor intens al pit, sobtat, que s’estén pel braç esquerre i obliga a demanar ajuda immediatament. Però aquesta escena, repetida durant dècades en pel·lícules i campanyes de salut, no explica tota la realitat. En les dones, un infart no sempre es manifesta d’aquesta manera, però els seus casos estan infradiagnosticats i poc investigats, tot i que les malalties cardiovasculars són la principal causa de mort entre les dones.
Per aquest motiu, els especialistes com el cardiòleg Aurelio Rojas, defensen la importància de conèixer com afecta un infart a les dones i quins són els senyals que s'haurien de tenir en compte i les diferències amb els homes.
Com saber estàs tenint un infart?
"Les dones tenen més retard en el diagnòstic i major mortalitat després d'un infart", explica Rojas, que afegeix que el motiu no és que els afecti diferent, sinó que "es detecta pitjor i més tard". En molts casos, quan les dones comencen a tenir senyals d'infart, no les saben identificar o no els donen importància i, per a quan arriben a l'hospital "el cor ja està massa danyat", alerta el cardiòleg.
Els senyals poden ser molt més subtils i fàcils de confondre amb altres problemes de salut o fins i tot amb cansament acumulat. "Quan una dona amb un infart arriba a Urgències no li fa mal el pit, està cansada, li costa respirar o té nàusees i pensa que és estrès", explica Rojas.
Aquests són alguns dels símptomes més habituals dels infarts en dones, a més del mareig, molèsties a la mandíbula, al coll o a l’esquena i una sensació d’angoixa o malestar general difícil de descriure.
Aquestes manifestacions sovint fan que moltes dones no sospiten que pateixen una emergència cardiovascular, un fet que pot ser perillós. Com més temps passa sense tractament, més augmenta el risc de complicacions greus, pitjor és el pronòstic i més elevada és la mortalitat.
La ciència fa anys que adverteix que hi ha diferències biològiques en la manera com es manifesta un infart segons el sexe. Però el principal problema continua sent el desconeixement, tan social com, en alguns casos, clínic. Per això, els experts insisteixen que educar sobre aquests símptomes no és una opció secundària. Reconèixer-los a temps pot marcar la diferència entre una recuperació completa i conseqüències irreversibles.
