Quan pensem en el cervell i en com regula les nostres emocions, solem imaginar una xarxa de neurones que s'envien missatges unes a altres i que, a través de mecanismes i processos complexos d'entendre, acaben gestionant l'activitat mental. A més d'aquests missatgers clàssics, existeixen altres sistemes menys coneguts que també tenen un paper clau en com pensem, sentim i actuem.
Un d'aquests és el sistema relaxina-3, un neuropèptid descobert a principis del segle XXI que està despertant un gran interès en neurociència. Tot i que encara és poc conegut fora de l'àmbit científic, cada vegada hi ha més evidència que suggereix que podria ser una peça clau en la regulació de l'estrès, el comportament i la salut mental.
Un missatger gairebé exclusiu del cervell
La relaxina-3 és una molècula que funciona com a senyal químic entre neurones i que forma part de la superfamília de la insulina/relaxina. A diferència d'altres membres de la família de les relaxines, que tenen funcions en diferents òrgans del cos, aquesta es troba majoritàriament al cervell. Aquesta especificitat ja dona una pista important: probablement té funcions molt concretes relacionades amb el comportament i la regulació interna de l'organisme.
Per exercir el seu efecte, la relaxina-3 s'uneix a un receptor anomenat RXFP3, que actua com una mena d'interruptor molecular. Quan s'encén (o s'activa), desencadena canvis en l'activitat neuronal i en la forma en què el cervell processa la informació, i modula la comunicació entre diferents circuits cerebrals.
El “centre de control” de la relaxina-3
Les neurones que produeixen relaxina-3 es concentren principalment en una regió del cervell anomenada nucli incertus, situada al tronc de l'encèfal. Tot i el seu nom poc conegut, aquest nucli funciona com un autèntic centre de coordinació. Des d'ací, envia projeccions a moltes àrees cerebrals implicades en processos fonamentals com l'estrès, la memòria, les emocions i fins i tot la presa de decisions.
Aquesta xarxa extensa permet que la relaxina-3 actue com un modulador global, ja que ajusta el funcionament del cervell en funció de les necessitats de l'organisme. En certa manera, ajuda a sincronitzar diferents sistemes perquè la resposta del cos siga coherent davant dels canvis de l'entorn.
Estrès: preparar-se per a l'acció
Un dels papers més importants d'aquest sistema és la regulació de la resposta a l'estrès. Quan ens enfrontem a una situació estressant, el cervell activa l'anomenat eix HPA (hipotàlem-hipòfisi-suprarenal), que prepara el cos per reaccionar, augmenta l'alerta i mobilitza energia, cosa que modifica el comportament.
La relaxina-3 participa en aquest procés actuant com un amplificador del senyal d'estrès. En situacions de tensió, les neurones que la produeixen s'activen i contribueixen a mantindre l'organisme en estat d'alerta. Això pot ser molt útil a curt termini. Però, com passa amb molts mecanismes biològics, quan s'allarga en el temps pot tindre conseqüències negatives i contribuir a l'aparició d'estrès crònic o problemes d'ansietat.
Ansietat, emocions i comportament
Per la seua connexió amb regions com l'amígdala i el còrtex prefrontal, la relaxina-3 també està implicada en la regulació de l'ansietat i les emocions. Els estudis en animals mostren que modificar aquest sistema pot canviar la forma en què es processen situacions de por o incertesa. L'activació del receptor RXFP3 s'ha associat amb efectes ansiolítics i antidepressius en models experimentals.
En altres paraules, la relaxina-3 pot influir en com de vulnerables som davant l'ansietat i en com gestionem qualsevol factor estressant. A més, el seu paper no es limita a les emocions. També participa en funcions cognitives com la memòria, especialment a través de la seua interacció amb l'hipocamp i els ritmes cerebrals associats a l'aprenentatge.
Menjar: de la supervivència a l'afartament
Un altre aspecte sorprenent és la seua relació amb l'alimentació, i es que la relaxina-3 pot estimular la ingesta de menjar, especialment en contextos d'estrès. Des d'un punt de vista evolutiu, això té sentit en situacions adverses, on buscar aliment pot ser clau per a la supervivència. No obstant això, en l'actualitat, aquest mecanisme podria contribuir a comportaments com el menjar emocional o els episodis d'afartament.
Les investigacions han observat que l'activació d'aquest sistema en animals pot induir una preferència per aliments rics en carbohidrats, fins i tot en absència de fam. En un entorn com l'actual, on l'aliment és abundant i accessible, aquest tipus de resposta pot deixar de ser adaptativa.
Addiccions: una nova peça del puzle
En els últims anys, el sistema relaxina-3 també s'ha relacionat amb les addiccions, en particular amb el consum d'alcohol. L'estrès és un factor clau en la recaiguda en moltes addiccions, i aquest sistema sembla actuar precisament en aquest punt d'encreuament entre estrès i comportament. Alguns estudis han mostrat que bloquejar el receptor RXFP3 pot reduir el consum d'alcohol i evitar recaigudes en models animals. Això obri la porta a possibles noves estratègies terapèutiques.
I en humans?
Tot i que gran part del coneixement prové d'estudis en animals, la investigació en humans està començant a créixer. Alguns treballs han analitzat la possible relació d'aquest sistema amb trastorns com l'ansietat, la depressió o alteracions metabòliques. Els resultats encara no són concloents, però apunten a un paper més subtil del que es pensava inicialment. També s'ha estudiat la relaxina-3 com a possible biomarcador en trastorns del neurodesenvolupament, com l'autisme, amb resultats preliminars interessants.
Un futur prometedor
El sistema relaxina-3/RXFP3 representa un exemple de com encara queden moltes peces per descobrir en el cervell humà. Comprendre millor com funciona podria ajudar-nos a desenvolupar noves eines per abordar problemes tan rellevants com l'ansietat, els trastorns alimentaris o les addiccions.
Encara estem lluny d'aplicacions clíniques directes, però cada avanç ens acosta una mica més a entendre com el cervell integra emoció, estrès i comportament. I, sobretot, ens recorda que, fins i tot en un òrgan tan estudiat com el cervell, encara hi ha sistemes poc coneguts amb un gran potencial per explicar com som i com ens adaptem al món.
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.
