La meitat de la població espanyola prenen analgèsics almenys un cop al mes, i un de cada quatre també ho fa un cop a la setmana. Són dades del STADA Health Report, que reflecteixen l'ús i abús de medicaments com l'ibuprofèn i el paracetamol i que evidencien que encara no es té coneixement del risc que té aquest hàbit si s'utilitzen per emmascarar possibles problemes de salut. Alicia Rodríguez, farmacèutica de l'Hospital del Mar, assegura que els analgèsics s'han d'utilitzar només "en tractaments breus" i que "si el consum es manté de manera crònica, pot convertir-se en un problema".
En una entrevista a La Vanguardia, la farmacèutica concreta el període i les situacions en què sí que es pot recórrer a aquests fàrmacs. "Es considera que un dolor és puntual quan dura entre tres i cinc dies. Si s’allarga més enllà d’aquest marge, apareix deu o quinze dies al mes, o el consum de medicació es manté de manera crònica, és aleshores quan convé parar-hi atenció, perquè pot començar a convertir-se en un problema", explica.
En aquest sentit, si bé no es tracta de no prendre mai analgèsics quan hi ha dolor, Rodríguez puntualitza que cal parar atenció al motiu pel qual hi ha aquesta molèstia i amb quina freqüència: "Si et fa mal molts dies o cada mes, potser caldria investigar-ne el motiu i anar al metge". La farmacèutica és clara i adverteix que els analgèsics "poden emmascarar possibles malalties".
El paracetamol, per exemple, fa que la febre baixi, de manera que si en prenem contínuament i hi ha una infecció al darrere, "no estàs solucionant la causa del problema", alerta Rodríguez, sinó que s'està emmascarant el dolor. Llavors, cal suportar el dolor? La farmacèutica contesta que no, però sí que cal abordar-ne l'origen.
Riscos per a la salut
D'altra banda, la farmacèutica també assenyala que ambdós medicaments tenen riscos, fins i tot si es prenen en dosis baixes. En el cas del paracetamol, aquest pot provocar hepatotoxicitat, és a dir, danys al fetge per l’exposició a substàncies tòxiques o per un consum excessiu del medicament.
Pel que fa a l'ibuprofèn, els seus principals riscos són digestius, renals i cardiovascular. D'una banda, "pot afavorir l'aparició d'úlceres o hemorràgies digestives", explica Rodríguez. "També pot tenir impacte sobre el ronyó, fins al punt de provocar toxicitat renal i insuficiència", afegeix. I, en últim lloc, contribueix a l'augment de la pressió arterial.
Quan cal prendre paracetamol i quan ibuprofèn?
Finalment, la farmacèutica recorda que el paracetamol i l’ibuprofèn “no són medicaments equivalents” i que pertanyen a famílies diferents. Mentre que el paracetamol té efecte analgèsic i és especialment eficaç per baixar la febre, l’ibuprofèn també actua com a antiinflamatori. Per això, en molèsties relacionades amb inflamació, com alguns dolors de coll, esquena o genoll, l’ibuprofèn pot ser més útil.
Amb tot, adverteix que prendre dosis més altes no implica necessàriament un alleujament més gran. De fet, Rodríguez explica que diversos estudis han demostrat, per exemple, que l’ibuprofèn de 400 mil·ligrams i el de 600 ofereixen resultats molt semblants en dolors comuns, però la dosi més elevada s’associa a més efectes adversos, com úlceres digestives o hipertensió.
