Qui matina fa farina? Depèn del que facis les primeres hores del dia

Un estudi australià demostra la importància que té anar a dormir d'hora i els efectes per a mantenir-se més estona actiu fent exercici

  • Persona que s'aixeca descansada -
Publicat el 05 de juliol de 2025 a les 13:07

"Qui matina fa farina" o "si del dia vols profit, que no et trobi el sol al llit" són refranys d'ús habitual que ara han trobat l'encaix en un estudi realitzat per investigadors australians. Aquests han descobert que anar a dormir més d'hora de l'habitual pot ajudar a optimitzar l'activitat física l'endemà. 

L'estudi, de la Universitat de Monash d'Austràlia i publicat en la revista Procedings of the National Academy of Sciences, examina que la duració del son i el moment d'anar a dormir estaven associats a la duració de l'activitat física i general del dia següent.

En l'estudi principal, quasi 20.000 participants van utilitzar un dispositiu biomètric durant un any, el qual va registrar gairebé sis milions de nits que van ser transformades en dades i informació. Es van obtenir mètriques del son i l'activitat física a partir de dispositius com polseres o rellotges. L'estudi va descobrir com els hàbits del son típics i les fluctuacions nocturnes de la son estaven relacionades amb els nivells d'activitat física de l'endemà.

Els resultats de l'estudi

Segons la mitjana, les persones que s'anaven a dormir més d'hora eren més actives físicament. Per exemple, qui s'adormia vora les nou del vespre se'ls registrava uns 30 minuts més d'activitat física al dia, en comparació amb qui es quedava despert fins entrada la matinada. Fins i tot, en comparació amb els que normalment anaven a dormir a les 23 hores (l'hora mitjana en què la gent va a dormir), els que s'adormien a les nou de la nit van registrar quasi 15 minuts més d'activitat física diària.

L'autor principal de l'experiment, el doctor Josh Leota, subratlla que les troballes suggereixen que les persones que s'adormen més tard poden patir un desavantatge en els horaris laborals convencionals. "Les rutines laborals de 9 a 5 poden entrar en conflicte amb les preferències naturals de son de les persones nocturnes, el que genera jet-lag social, pitjor qualitat del son i major somnolència diürna. Tot això pot provocar una reducció de la motivació i l'oportunitat de fer activitat física el dia següent", afirma el doctor.

"Aquests resultats tenen implicacions significatives per a la salut pública. En lloc de simplement promoure el son i l'activitat física de forma independent, les campanyes sanitàries haurien de fomentar anar a dormir més d'hora per fomentar estils de vida més saludables de manera natural. Explicar com interactuen aquest comportament pot millorar la salut individual i comunitària", explica Josh Leota.