Els enemics del cor i de les artèries coronàries van molt més enllà dels factors tradicionals, comunament denominats factors de risc modificables com són el colesterol, la diabetis, la hipertensió o el tabaquisme. Si bé no s'han de descartar els factors de risc clàssics, cal assenyalar que almenys el 15 % de les víctimes d'atacs cardíacs no presenten factors de risc coneguts. Per tant, era necessària una perspectiva més àmplia per il·luminar els nous perills, aquest ha estat l'objectiu d'un grup d'investigació de la Fondazione Policlinico Gemelli en col·laboració amb distingits experts i expertes estatunidenques com Deepak Bhatt de Mount Sinai a Nova York i Sanjay Rajagopalan de la Case Western Reservi University a Cleveland.

[noticiadiari]2/267510[/noticiadiari]
L'article de revisió publicat a European Heart Journal, dirigit pel doctor Rocco A. Montone, sintetitza aquests nous riscos sota el terme general "exposoma", un concepte que s'utilitza per descriure les exposicions ambientals que un individu troba al llarg de la seva vida i com aquestes afecten la biologia i la salut. Així, han observat que els riscos cardiovasculars del tercer mil·lenni engloben factors com la contaminació ambiental, factors socioeconòmics i psicològics (estrès, depressió, ansietat) i malalties infeccioses com la grip i la Covid; a banda de l'impacte de la contaminació lumínica i acústica o l'aïllament social.

"Si bé els tractaments per als factors de risc tradicionals s'han tornat cada cop més eficaços amb el pas dels anys, la cardiopatia isquèmica continua sent la principal causa de mort a tot el món", assenyala Montone, cardiòleg de Cardiologia Intensiva de la UOC a la Fundació Policlínic Universitari Agostino Gemelli IRCCS de Roma. Per aquest motiu, afegeix, "l'atenció s'està desplaçant dels factors de risc tradicionals a l'entorn més ampli que habitem, ple de contaminació, virus i problemes econòmics i psicològics que contribueixen substancialment al problema de la cardiopatia isquèmica". Montone rebla que "quant a les malalties infeccioses que posen en perill el cor són de fonamental importància les campanyes de vacunació de tardor contra la grip i el Coronavirus, però també la promoció de la higiene de les mans, la neteja de les superfícies i del medi ambient i l'ús de mascaretes en espais interiors concorreguts".

[noticiadiari]2/267484[/noticiadiari]
Per als investigadors i investigadores, la planificació ha de considerar la separació d'àrees industrials i residencials, i es recomana l'exercici a l'aire lliure en espais verds allunyats del trànsit. En èpoques d'alta contaminació, pot ser recomanable usar una mascareta o romandre en interiors amb les finestres tancades i purificadors d'aire. Les estratègies per reduir la contaminació acústica inclouen l'adopció de tecnologies per reduir el soroll del transport, la regulació del trànsit, el foment de l'ús de vehicles elèctrics, el disseny d'edificis resistents al soroll i la creació d'àrees verdes com a amortidors naturals del soroll.

Aquest combat implica esforços públics i personals, com apagar les llums per a una millor higiene del somni i utilitzar mascaretes per als ulls. Fins i tot les eleccions dietètiques influeixen, adoptar una manera de menjar sostenible com la dieta mediterrània, que inclou la reducció del consum de carns vermelles, beneficia la salut personal i el medi ambient. Per altra banda, la contaminació de l'aire, especialment la procedent de PM2,5 (partícules fines), pot reduir de manera independent l'esperança de vida en 2,9 anys (el fum del tabac la redueix en 2,2 anys). El 2019, l'estudi Global Burden of Disease va atribuir set milions de morts arreu del món a la contaminació, sent les malalties cardiovasculars una de les principals causes.

[noticiadiari]2/267742[/noticiadiari]
"La contaminació de l'aire oxida el colesterol LDL, fent-ho més perillós, i altera la funcionalitat del colesterol HDL, reduint així l'eficàcia de les estatines. L'exposició aguda a les PM2,5 procedents de les emissions dels vehicles dièsel pot provocar un augment sobtat de la pressió arterial. Els contaminants de l'aire també poden afectar la sensibilitat a la insulina, afavorint l'aparició de diabetis", explica l'investigador. D'altra banda, està el soroll i la contaminació lumínica, juntament amb l'estrès social. En aquests casos, poden exacerbar l'estrès oxidatiu, les respostes inflamatòries i contribuir a la disfunció endotelial, l'agregació plaquetària i l'aparició de cardiopatia isquèmica. Mentrestant, la contaminació del sòl (metalls pesants i pesticides) pot contaminar els aliments i l'aigua, contribuint encara més a esdeveniments cardíacs adversos. I el canvi climàtic, estretament relacionat amb la contaminació, també afecta significativament la salut del cor, i l'exposició prolongada a la calor es correlaciona amb una mortalitat cardiovascular més elevada.

Quant a la salut mental, els i les expertes indiquen l'estrès crònic, la depressió, l'aïllament social i la solitud com a factors que contribueixen significativament a les malalties cardiovasculars. L'estrès desencadena la hiperactivitat del sistema nerviós simpàtic, la qual cosa condueix a la hipertensió, mentre que l'augment de la producció de cortisol promou la resistència a la insulina i l'obesitat visceral. A més a més, l'estrès sovint s'associa amb hàbits de vida poc saludables, la qual cosa agreuja els factors de risc cardiovascular tradicionals. Finalment, assenyala que les malalties infeccioses, les infeccions respiratòries com la grip o la Covid, així com la periodontitis (malaltia de les genives) i les infeccions com la clamídia o l'Helicobacter pylori, estan relacionades amb més risc cardiovascular. "Aquestes infeccions promouen la inflamació sistèmica, l'estrès oxidatiu, l'activació plaquetària i també poden danyar directament les cèl·lules del cor".