Una bona nit de son pot marcar la diferència entre començar el dia amb energia o arrossegar el cansament des del primer moment. Dormir malament afecta l’estat d’ànim, la concentració i la salut física i mental.
Segons la Societat Espanyola de Neurologia, més de quatre milions de persones pateixen a l’Estat algun trastorn del son crònic o greu. Davant d’aquest panorama, el nord d’Europa ofereix un exemple curiós que ha començat a despertar interès a altres latituds: el mètode escandinau.
Aquest sistema, habitual a països com Noruega, Suècia o Dinamarca, proposa una solució senzilla però poc estesa al sud: dormir en parella utilitzant dos edredons individuals en comptes d’un de gran per a tot el llit. El concepte és clar: cadascú pot escollir el gruix, el material i la temperatura de la roba de llit segons les seves necessitats.
Aquesta separació tèxtil no implica separar la parella. El llit continua sent compartit, però cadascú manté el seu espai tèrmic. Això permet una millor regulació corporal, redueix les molèsties pel moviment de l’altre i evita que algú es quedi sense manta a mitjanit. A més, aporta una sensació de control i autonomia dins del descans compartit que moltes parelles agraeixen.
Tot i els beneficis, aquest mètode no és perfecte. Comporta un augment en la quantitat de roba de llit, fet que pot suposar més despesa o més feina a l’hora de fer el llit. Tampoc resol altres problemes habituals de la convivència nocturna, com les interrupcions freqüents o la incompatibilitat d’horaris. Però en molts casos, alleuja un dels factors que més distorsionen el descans: la diferència de temperatura i la lluita silenciosa per les mantes.
Els trastorns del son més freqüents
Els problemes de temperatura són només una part del conjunt d’obstacles que dificulten un bon descans. El més conegut és l’insomni, però també hi ha trastorns com l’apnea del son, que implica pauses en la respiració durant la nit; la síndrome de les cames inquietes, que provoca moviments involuntaris i molests; o les parasòmnies, conductes anòmales com parlar, caminar o menjar mentre s'adorm. També hi ha trastorns del ritme circadiari, que desajusten els cicles de so i vigília, i la hipersòmnia, que inclou la narcolèpsia i fa difícil mantenir-se despert durant el dia.
Per a molts d’aquests casos, és necessària l’ajuda professional i un diagnòstic precís. Tanmateix, també és cert que hi ha persones sense trastorns greus que simplement no descansen bé perquè la logística del llit compartit no els funciona. En aquests casos, introduir canvis com el mètode escandinau pot ser una eina útil i assequible.
Cada vegada més parelles al sud d’Europa comencen a provar aquesta fórmula. I, si bé no tothom se sentirà còmode amb dos edredons al mateix llit, el fet que es plantegi ja és una mostra d’un canvi de mirada cap al descans: entendre’l no només com una necessitat, sinó com una forma de cuidar la salut i la convivència. Dormir junts, sí, però no a qualsevol preu.
