Detectar per què apareixen humitats en un habitatge és sovint més complicat del que sembla. Moltes famílies gasten diners en arreglar parets que tornen a tacar-se al cap de poc temps, simplement perquè no s’ha identificat el focus real del problema. Abans de començar obres o buscar solucions costoses, és clau saber d’on prové exactament la humitat.
En una casa, les causes solen encaixar en tres escenaris típics. El primer és la condensació, que té lloc quan l’aire humit de dins de la llar es condensa en superfícies fredes. El resultat pot ser floridura als cantons, vidres mullats o taques fosques. En segona posició hi ha la filtració, que acostuma a aparèixer després de pluges si hi ha desperfectes en façanes, teulades o obertures; mentre que el tercer tipus és la capil·laritat, un procés pel qual els murs absorbeixen humitat del terreny, que va pujant lentament cap a la part superior.
El mètode senzill per descobrir l'origen de les humitats a casa
Com que cada tipus requereix una intervenció diferent, convé fer una comprovació prèvia. Un mètode senzill és el que proposa l’arquitecte Máximo Caballero: enganxar paper d’alumini a la superfície humida i esperar un parell de dies. El patró de condensació que aparegui sobre el paper ajudarà a saber si l’aigua prové de dins o de fora.
Si la humitat es forma al costat exterior del paper, el problema és intern i probablement està relacionat amb la condensació; si apareix a la banda interior, vol dir que hi ha entrada d’aigua des de l’exterior, sigui per filtració o per capil·laritat. En el primer cas, cal ventilar millor i reduir l’excés de vapor; en el segon, s’haurien de revisar elements estructurals o impermeabilitzacions. Aquest senzill pas pot evitar molts maldecaps, perquè permet enfocar el problema de manera adequada i no limitar-se a tapar-lo amb pintura o productes superficials que només oculten la humitat durant un temps.
El truc del calaix per aconseguir l'ordre total a casa
D'altra banda, tots tenim aquell calaix el qual obrim només per treure alguna cosa ràpidament i el tanquem al moment, com si així evitéssim el caos que s'hi amaga. Però, què passaria si aquest calaix fos el punt de partida per aconseguir un ordre total a casa? Organitzar no és una marató, sinó una pràctica de petites accions que ens permeten cuidar-nos a nosaltres mateixos i crear un entorn que respiri tranquil·litat.
Obre els calaixos, mira què hi ha i llança tot allò que ja no necessites: aquell mitjó sense parella, els papers obsolets, les coses que només ocupen espai. Deixa només allò que realment t'ajuda o utilitzes. Un cop ho facis, observaràs com aquest petit espai, organitzat i net, té un impacte directe en com et sents.
L’important és que no s'ha de veure l'ordre com un repte massiu ni aclaparador, sinó com una acció petita i constant. Cada dia es pot obrir un altre calaix i organitzar una altra petita part de la casa. L’objectiu és crear espais que siguin funcionals, però també acollidors i relaxants. El canvi no arribarà de cop, sinó a través de l’acumulació de petites victòries que ajudaran a sentir-se millor en l'entorn.
