Catalunya, amb el seu parc d'habitatges que combina edificis històrics amb construccions més modernes, s'enfronta a un repte fonamental en l'era de l'eficiència energètica: com garantir una qualitat de l'aire interior òptima en edificis cada cop més estancs. Les exigents normatives d'eficiència energètica, com el Codi Tècnic de l'Edificació i les directrius europees, han impulsat una millora significativa en l'hermeticitat dels edificis, reduint les pèrdues energètiques però també limitant el renovament natural de l'aire. Aquesta evolució cap a l'estancament, si bé positiva des del punt de vista del consum energètic, planteja nous reptes per a la salut dels ocupants i la preservació de les pròpies edificacions. La concentració de contaminants interiors, com el CO₂, els compostos orgànics volàtils (COV) i la humitat per condensació, es converteix en una amenaça silenciosa que requereix solucions tecnològiques innovadores.

Conseqüències de la mala qualitat de l'aire en la salut i l'edifici

La manca d'un renovament adequat de l'aire en els habitatges catalans pot tenir repercussions significatives tant per a la salut dels ocupants com per a la integritat dels edificis. Des del punt de vista de la salut, l'exposició prolongada a altes concentracions de CO₂ s'associa amb mals de cap, fatiga mental i disminució de la capacitat de concentració, afectant especialment a persones que treballen o estudien des de casa. Paral·lelament, la humitat generada per les activitats domèstiques quotidianes - cuinar, dutxar-se, i fins i tot respirar - es condensa en les superfícies fredes, afavorint l'aparició de fongs els quals espores poden exacerbar problemes respiratoris i al·lèrgics. Pel que fa als edificis, aquesta condensació persistent pot danyar revestiments, fusteries i sistemes d'aïllament, generant costoses reparacions i disminuint l'eficiència energètica dels immobles en un moment en què aquesta eficiència resulta especialment valuosa.

Ventilació natural: limitacions en l'arquitectura contemporània

La ventilació mitjançant l'obertura de finestres, tot i ser efectiva per renovar l'aire, presenta limitacions importants en el context de l'eficiència energètica actual. Obrir les finestres en dies de fred intens o de calor excessiu comporta pèrdues tèrmiques significatives que no només generen desconfort immediat, sinó que obliguen els sistemes de climatització a treballar amb més intensitat per recuperar la temperatura de confort. Aquesta pràctica pot incrementar el consum energètic entre un 20% i un 30%, segons estimacions d'experts en eficiència energètica. A més, en zones urbanes amb nivells elevats de contaminació acústica o atmosfèrica, la ventilació natural pot introduir a l'habitatge sorolls molestos o contaminants externs. Per aquestes raons, els especialistes en eficiència energètica i confort ambiental recomanen cada cop més sistemes de ventilació mecànica que permetin renovar l'aire sense sacrificar el confort tèrmic ni disparar el consum energètic.

Sistemes de ventilació mecànica: Integrant eficiència i salut

Per abordar el repte específic de ventilar sense comprometre l'eficiència energètica en el context de la rehabilitació a Catalunya, existeixen diverses solucions tècniques que poden adaptar-se a les característiques de cada edifici. Els sistemes de ventilació mecànica controlada amb recuperació de calor representen l'opció més avançada, que permet transferir fins al 90% de la calor de l'aire extret a l'aire d'entrada. Per a situacions més específiques, com ara banys on es genera una quantitat important de vapor d'aigua i olors, la instal·lació d'un extractor de bany permet evacuar ràpidament aquests contaminants abans que es dispersin per la resta de l'habitatge. Aquests dispositius, especialment els models amb sensor d'humitat, s'activen automàticament quan detecten nivells elevats de vapor d'aigua, funcionant durant el temps estrictament necessari per evitar tant la contaminació de l'aire interior com el malbaratament energètic.

Estratègies complementàries per a una rehabilitació integral

A més de la implementació de solucions tècniques professionals, els propietaris d'habitatges a Catalunya poden adoptar diverses pràctiques complementàries per optimitzar la ventilació durant els processos de rehabilitació. La ventilació per impulsos curts - obrir finestres completament durant 5-10 minuts en les hores de major insolació - permet renovar l'aire amb un impacte limitat sobre la temperatura interior. La instal·lació de burletes en portes i finestres millora l'estanc sense impedir la ventilació controlada. L'ús d'humidificadors en dormitoris amb aire excessivament sec per la calefacció pot ajudar a mantenir una humitat relativa òptima (entre el 40% i el 60%), beneficiosa tant per a la salut respiratòria com per a la prevenció de l'electricitat estàtica. Finalment, la monitorització dels nivells de CO₂ mitjançant sensors assequibles permet ventilar de forma intel·ligent, només quan és realment necessari.

Cap a un model d'habitatge saludable i eficient a Catalunya

La creixent conscienciació sobre la importància de la qualitat de l'aire interior està impulsant a Catalunya l'adopció de solucions de ventilació que reconciliïn la necessària eficiència energètica amb la salut de l'ambient domèstic. Tant en les rehabilitacions energètiques del patrimoni residencial existent com en les noves construccions, la integració de sistemes de ventilació eficients s'està convertint en un estàndard que contribueix al benestar dels residents sense comprometre l'eficiència energètica. En una societat que mira cap a un futur més sostenible, el desenvolupament d'aquestes estratègies representa un pas essencial cap a un model d'habitatge que respecti tant les particularitats climàtiques del territori català com la salut i el confort dels seus habitants, demostrant que és possible gaudir d'un aire fresc i saludable sense per això incurrir en costos energètics prohibitius.