Evitar l’entrada de rates i ratolins a la llar és un repte recurrent, especialment en èpoques de calor o en zones rurals i perifèriques. Davant la desconfiança creixent cap als verins químics i la voluntat de protegir infants, mascotes i el medi ambient, cada cop més famílies opten per remeis naturals. Un dels que ha guanyat popularitat els últims anys és l’ús de les fulles de llorer, una planta habitual a les cuines catalanes però també útil com a repel·lent de rosegadors.

La seva eficàcia es deu a l’eucaliptol —també conegut com a 1,8-cineol—, una molècula aromàtica que interfereix amb el sistema olfactiu de rates i ratolins. Aquesta alteració afecta la seva capacitat d’orientació i cerca d’aliment, provocant que evitin les zones impregnades d’aquesta olor.

Una aroma intensa que incomoda als rosegadors

El llorer desprèn una fragància intensa que pot semblar agradable per a les persones, però que resulta desagradable per als rosegadors. Per això, col·locar fulles seques o fresques a punts estratègics de la casa pot ajudar a mantenir-los allunyats. Racons foscos, zones darrere de mobles, espais al voltant d’electrodomèstics o cantonades properes a portes i finestres són els llocs idonis per distribuir-les.

L’efectivitat d’aquest sistema depèn de la constància: cal renovar les fulles aproximadament cada dues o tres setmanes, quan l’aroma comença a perdre intensitat. Aquesta acció manté l’efecte dissuasiu i evita que els animals s’habituïn a l’olor.

Tot i que no és una mesura definitiva, pot ser una excel·lent primera línia de defensa o un reforç complementari a altres estratègies de prevenció i control.

Alternatives aromàtiques per reforçar el sistema de protecció

A banda del llorer, hi ha altres olors que resulten molestes per als rosegadors. Substàncies com el vinagre, l’oli essencial de clau, la menta o la trementina també poden actuar com a repel·lents naturals. En aquests casos, la tècnica consisteix a impregnar cotó o petits draps amb el líquid i col·locar-los als espais vulnerables.

Els experts recomanen alternar aromes per evitar que rates i ratolins s’hi acostumin. A més, a diferència dels productes comercials, aquestes substàncies no deixen residus tòxics i poden aplicar-se amb més tranquil·litat en entorns domèstics.

La importància del control natural: depredadors com a aliats

Una de les estratègies més eficaces a llarg termini és aprofitar el paper dels depredadors naturals. Animals com els gats, les òlibes o les martes exerceixen un efecte dissuasiu potent. La seva simple presència, o fins i tot només l’olor, pot fer que els rosegadors evitin establir-se en una zona concreta.

En espais rurals o zones enjardinades, es pot fomentar la presència d’aquests animals mitjançant la instal·lació de caixes niu per a rapinyaires nocturns o mantenint zones de vegetació on s’hi puguin refugiar mosteles, eriçons o altres petits mamífers insectívors.

Forats al jardí: sempre són indicis de rates?

Tot i que sovint es relacionen amb rates, els forats al terra també poden ser causats per altres animals. Els talps, per exemple, deixen petits monticles de terra solta; els talpons generen galeries més superficials que poden afectar les arrels de les plantes; i els eriçons excaven per buscar aliment, però són beneficiosos per al jardí i no cal espantar-los.

Per identificar quin animal n’és el responsable, convé observar empremtes, tipus de forat, restes d’excrements o l’hora d’activitat. Un cop determinat l’origen, es poden aplicar les mesures més adequades, sense actuar a cegues ni eliminar espècies que poden ser útils per a l’equilibri de l’ecosistema.

Cap mesura és suficient si no s’actua a fons

Els especialistes en control de plagues insisteixen que cap mètode, per si sol, resol els problemes de rosegadors. L’enfocament ha de ser global: eliminar fonts d’aliment, emmagatzemar correctament la brossa i el menjar, tancar esquerdes o forats estructurals a les parets, i mantenir net i ordenat l’entorn exterior.

Les fulles de llorer poden formar part d’aquesta estratègia integral, sobretot per aquells que busquen evitar l’ús de substàncies tòxiques. La tendència, de fet, és creixent: segons dades d’organismes de salut pública recollides el 2024, l’interès per solucions naturals de control de plagues ha augmentat un 23% respecte a l’any anterior. Això indica una consciència cada cop més gran sobre la necessitat de compatibilitzar eficàcia, salut i respecte pel medi ambient.