Arbúcies ha celebrat el primer cap de setmana d'Enramades amb la tradicional mostra de catifes de flors, que ha omplert els carrers de la vila de festa i colors. Segons l'Ajuntament, són milers les persones que s'han desplaçat fins a la localitat del Baix Montseny per a gaudir de la festivitat, que ha tornat a fer patent la creativitat i el compromís del poble amb la tradició i la cultura popular.  Enguany s'han pogut veure un total de 29 catifes d’art floral i 28 raconsCATIFES que han convertit el recorregut dedicat a l'expressió artística feta a mà i amb materials naturals.

La mostra de catifes d'aquest 2025 s'ha caracteritzat per una elaboració molt acurada i la participació de diferents entitats i col·lectius del poble. Tampoc hi han faltat la llar d'infants, El Jardinet, que enguany fa quaranta anys, l'Escola Vedruna, que en commemora 180 des de la seva fundació, i l'escola Doctor Carulla i l'Institut Montsoriu, que també hi han participat amb dissenys propis.

Entre els dissenys del carrer Camprodon s'ha pogut veure una catifa del Club de Futbol Arbúcies dedicada al seu èxit esportiu aquesta temporada, l'ascens a Segona Catalana i la seva victòria com a campió de lliga. També s'hi han exhibit catifes dedicades als dolços, als insectes i algunes amb un component nostàlgic. És el cast de la catifa "Coses d’antes", al carrer Segimon Folgueroles, que reproduïa cartells publicitaris antics de diferents productes quotidians del segle passat. A més, el disseny estava presidit per una gran rèplica d'una televisió antiga feta amb cartró en la qual els visitants s'hi podien fer fotos. 

Aquesta edició de les Enramades també s'ha caracteritzat per la reivindicació popular. Als carrers i als balcons del poble, a banda de les tradicionals senyeres i estelades, s'hi han pogut veure banderes de Palestina, una estelada gegant, pancartes contràries a la unitat de l'estat espanyol i també contra el projecte de prospecció d'un nou pou extractiu de Font Agudes a Arbúcies. En aquesta línia, l’Ateneu Popular L’Arboç ha fet una gran catifa sota el títol "Antifeixistes sempre", amb missatges a favor de la justícia social i de l'autodeterminació de Catalunya.

Ha estat una cita imprescindible per als amants de la cultura popular, que han vingut d'arreu del país per a veure l'exhibició de catifes i la cercavila, que ha recorregut tots els carrers engalanats i guarnits amb els mosaics florals. Enguany, a banda dels grallers i els gegants del poble, també han desfilat per sobre les catifes una colla de xanquers disfressats de papallones que han amenitzat l'ambient i han saludat els infants que s'hi apropaven.

Les catifes guanyadores del 2025

De les 29 catifes exposades, 9 han participat en el concurs oficial. El premi a l’originalitat i al disseny ha estat per a la catifa "Coses d’antes", realitzada pels Amics del Segimon Folgueroles, una proposta que ha destacat per la seva estètica evocadora i el treball acurat en cada detall. El premi al treball ha estat per a la catifa "Per les Enramades, tota cuca viu", confeccionada pel col·lectiu dels Catifeixons, que ha estat reconeguda per l’esforç col·lectiu i la qualitat en l’execució.

Pel que fa a la riquesa natural, el premi a la varietat de flor, amb un total de 88 varietats d’elements naturals emprats, ha estat per a la catifa "Dolça temptació". Aquesta catifa, situada al carrer Major, ha captivat el jurat per l'exuberància cromàtica i diversitat botànica que presentava.

A més, el jurat ha concedit dos accèssits per posar en relleu la tasca d’algunes de les obres participants. L’accèssit al treball ha estat per a la catifa "Antifeixistes sempre", elaborada per l’Ateneu Popular L’Arboç. Pel que fa a l’accèssit a la varietat de flor, ha estat per a la catifa "Empremta de pedra i aigua", de l’Intitut Montsoriu, que ha estat reconeguda per la seva acurada selecció i combinació d’elements naturals.

L'Ajuntament ha valorat positivament l'afluència de públic a la vila i ha destacat la col·laboració ciutadana per tirar endavant aquesta festivitat. "Arbúcies ha demostrat la força d’una festa que conjuga patrimoni, art i comunitat, i que cada any reafirma la seva identitat i singularitat dins el calendari festiu del país", han expressat a través dels canals institucionals.