El parc natural i reserva de la biosfera del Montseny acollirà, els dies 19 i 20 de novembre, la XI Trobada de presentació d'estudis del Montseny, un espai de referència per a la recerca científica i la gestió d'aquest espai natural protegit. Durant dues jornades intenses, que tindran lloc al Teatre Pare Casals de Sant Esteve de Palautordera, entre les 9:30 i les 19 hores.
Una seixantena de comunicacions posaran en comú els avenços més recents en àmbits tan diversos com la gestió, la paleontologia, la història, la climatologia, la vegetació o la fauna del parc. Les inscripcions per assistir-hi com a oient estan obertes fins al 14 de novembre, i la Trobada es podrà seguir també en directe pel canal de YouTube de la Xarxa de Parcs Naturals.
La XI Trobada de presentació d'estudis obrirà amb les paraules de benvinguda de l'alcalde de Sant Esteve de Palautordera, Tomeu Aspa, el diputat d'ODS i Patrimoni Natural de la Diputació de Girona, Nil Papiol, i el president delegat de l'Àrea d'Espais Naturals i Infraestructura Verda de la Diputació de Barcelona, Xesco Gomar.
Gestió i mirada social del territori
La jornada inaugural començarà amb tres ponències dedicades a la gestió del parc. Miquel-Àngel Verdugo Yépez, del Servei de Gestió de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, exposarà la ponència "La planificació adaptativa en el nou pla de protecció del parc natural del Montseny", que presentarà les línies mestres del nou instrument de planificació del massís.
A continuació, David Muñoz Ferrándiz, del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, analitzarà la transició "de la planificació a l'acció" a través de la zonificació espacial i els aprenentatges en l'elaboració d'un pla de gestió al Montseny. Tot seguit, Pere Martorell i Antonio Álvarez Amigo, del Servei de Gestió de Parcs Naturals, commemoraran els cent anys de servei de la Guarderia Forestal del Montseny, un repàs històric a la tasca de vigilància i gestió forestal al llarg del darrer segle.
El programa incorporarà també una mirada social i de gènere amb les ponències "Les dones del Montseny. Representativitat i representació", a càrrec d'Edurne Vaello, de la Universitat de València, i el projecte "Dones del Montseny, tresors de la memòria", amb Helena Masnou Planas i Carme Clopés, de l'Associació Ademc. A continuació, Anna Colomer Campeny, del Museu Etnològic del Montseny-La Gabella, presentarà "Els usos de les plantes silvestres a la vall d'Arbúcies", una recerca etnobotànica sobre coneixements tradicionals.
De la biodiversitat del passat a la història humana del Montseny
L'àmbit de la paleontologia obrirà un viatge al passat amb la comunicació "La biodiversitat del passat: el Pla de la Calma abans dels dinosaures", a càrrec de Josep Fortuny, de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA).
Després d'una pausa, el bloc d'Història i Etnologia reunirà set estudis que aborden des de l'edat mitjana fins a l'època contemporània. Jaume Oliver-Bruy i Mireia Ramon Maldonado, de la Universitat Autònoma de Barcelona, explicaran "La nissaga d'Odesind, senyors ramaders del Montseny de ponent, entre els segles X-XI". Jordi Goñi i Sarsanach, col·laborador del Museu de la Gabella, presentarà "El monestir de Sant Salvador de Breda: darreres aportacions al seu coneixement".
La historiadora Cristina Ribot Bayé exposarà dues comunicacions: "El primer excursionisme al Montseny (1876-1936)" i "Les esquelles d'en Jaume. El procés de documentació d'una col·lecció singular del Montseny". Gemma Font Valentí, del mateix museu, presentarà "El fons bibliogràfic i la col·lecció de postals del Montseny de Carles Albesa i Riba", i Òscar Farrerons Vidal, de la Universitat Politècnica de Catalunya, oferirà un balanç dels quaranta anys publicant les Monografies del Montseny.
Climatologia i canvi global
El bloc de Climatologia aplegarà nombroses aportacions sobre l'evolució del clima al Montseny. Josep Lluís Camacho Ruiz (AEMET) i Marc Prohom Duran (Servei Meteorològic de Catalunya) presentaran "El clima del cim del Montseny. Estudi de la sèrie 1950-2024", mentre que Ferran Salvador Franch (Institució Catalana d'Història Natural i Societat Catalana de Geografia) analitzarà la caracterització termo-pluviomètrica dels darrers 30 anys al Montseny.
A la sessió de la tarda, Noemí Pérez (IDAEA-CSIC) oferirà la ponència "20 anys de monitoratge atmosfèric al parc natural del Montseny", i Xavier de Yzaguirre i Montserrat Busto, del Servei Meteorològic de Catalunya, mostraran com la xarxa FENOCAT s'utilitza com a eina de monitoratge del canvi climàtic.
Aigua, ecosistemes i biodiversitat
El bloc d'Hidrologia abordarà aspectes clau del cicle de l'aigua al Montseny. Gerard Casacuberta, de la Universitat de Girona, presentarà "Monitoratge a llarg termini del nivell piezomètric a la conca de la Tordera (2003-2023)"; Ignasi Estarlich-Landajo, de la Universitat de Barcelona, explicarà l'ús de mostrejadors passius per a la vigilància de patògens a les aigües superficials; i Delfina Cornejo, del CEAB-CSIC i la Universitat de Girona, exposarà "Plàstics als rius de capçalera de la Tordera: el paper de les activitats de lleure i la conservació".
En el bloc d'Hàbitats i ecosistemes, Carlota Sánchez Campaña (Universitat de Barcelona) repassarà els trenta anys del projecte CARIMED, mentre que Marcos Fernández-Martínez (CREAF) presentarà els primers resultats del seguiment d'ecosistemes fontinals.
Després d'una pausa, Maria Àngels Puig (CEAB-CSIC) exposarà "21 anys d’estudi de la comunitat de macroinvertebrats a la riera d'Espinelves"; Ana María Yáñez Serrano (CREAF-CSIC-UAB) presentarà "Pics matinals de toluè com a indicadors d'estrès en boscos mediterranis"; i Andreu Salvat i Saladrigas (Aprèn, Serveis Ambientals SL) parlarà de la "Diagnosi del Pla de la Calma".
Guillem Mas, de l'Associació Paisatges Vius, exposarà sobre la recuperació d'espais oberts a la finca del Puig, mentre que Roger Puig-Gironès i Anna Riu, de la Universitat de Barcelona, compartiran els resultats de seguiments a llarg termini de la biodiversitat i l'efecte de la sequera sobre la biodiversitat respectivament.
Vegetació i flora del Montseny
La jornada del dijous 20 de novembre s'obrirà amb el bloc dedicat a la vegetació. Àngel M. Romo i Josep Nuet Badia, del Centre Excursionista de Catalunya i la Institució Catalana d'Història Natural, presentaran l'estudi fitocenològic dels boscos i matollars del Montseny, seguit de Pere Espinet Godayol, del Grup Orquidològic de Catalunya, amb la "Proposta d'orquídies a protegir al Montseny".
Gerard Pié, biòleg consultor, descriurà la comunitat de corinèfor canescent (Corynephoretum canescentis) al Montseny, mentre que Josep M. Panareda, de l'Institut d'Estudis Catalans, presentarà dos estudis sobre la flora i el paisatge vegetal del turó de Montsoriu i la flora de Sant Esteve de Palautordera.
Fauna: de la biodiversitat subterrània al tritó del Montseny
Els estudis sobre fauna començaran amb Marta Álvarez-Presas (Universitat de Barcelona) i la seva recerca sobre biodiversitat críptica als sòls forestals. Berta Caballero-López (Museu de Ciències Naturals de Barcelona) presentarà "Llegint el codi de barres dels artròpodes hipogeus de la Xarxa de Parcs Naturals", i Laia Moret Pérez, del Museu de Ciències Naturals de Granollers, mostrarà els canvis en comunitats de papallones segons el seguiment del CBMS al Montseny.
Constantí Stefanescu parlarà de la regressió de la papallona protegida Euphydryas aurinia al Montseny, i Salvador Carranza, de l'Institut de Biologia Evolutiva, presentarà el primer estudi sobre la diversitat genètica i genòmica de la saltarel·la del Montseny (Ctenodecticus masferreri).
Guillem Mas tornarà a intervenir amb una ponència sobre l'estat de les poblacions de cranc de riu al Montseny, i Albert Martínez-Silvestre, del CRARC, oferirà un balanç dels patògens emergents detectats als amfibis del parc natural (2018-2025).
El tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) serà protagonista amb quatre ponències consecutives: Fèlix Amat (Museu de Ciències Naturals de Granollers) presentarà el monitoratge de les poblacions; Joan Lluís Petrus Real (Universitat de Barcelona) analitzarà si és una espècie estenoterma freda; Albert Montori (CREAC/GRENP) explicarà el seguiment de les poblacions de nova creació; i Sergi A. Tulloch Jiménez (CSIC-UPF) n'exposarà les anàlisis comparatives del microbioma entre poblacions salvatges i en captivitat.
Ocells, mamífers i noves tecnologies per al seguiment faunístic
A la tarda, els estudis sobre fauna continuaran amb recerques sobre aus i mamífers. Carles Durà (Institut Català d'Ornitologia) parlarà dels efectes del gradient altitudinal en la biologia de la reproducció en caixes niu; Marc Fusellas (ICO) proposarà un seguiment dels ocells d'espais oberts culminals; i Jordi Bartolomé Filella (UAB) presentarà un estudi sobre el còlit gris a les pastures del Matagalls.
David García (ICO) detallarà el programa de seguiment de la perdiu roja, mentre que Lucía de la Huerta-Schliemann, Carol Sierra-Durán i David López-Bosch, del Museu de Ciències Naturals de Granollers, mostraran l'ús de la tecnologia i la intel·ligència artificial per al seguiment de ratpenats –incloent-hi el nòctul petit (Nyctalus leisleri)– i el ratpenat de cova de Schreibers (Miniopterus schreibersii).
Ignasi Torre Corominas (Museu de Ciències Naturals de Granollers) exposarà els resultats del seguiment de petits mamífers dins els projectes SEMICE i Liró, mentre que Carme Bartrina analitzarà la diversitat i plasticitat de les vocalitzacions del liró gris (Glis glis).
El bloc final inclourà tres estudis sobre carnívors i ungulats: Eric Serratosa, del Museu de Ciències Naturals de Granollers, presentarà el seguiment del gat fer i altres carnívors; Ariadna Sanglas Oliva, del CREAF, tractarà l'estatus genètic del gat fer i la seva hibridació; i Joana Colomer, de Minuartia i la Universitat de Barcelona, explicarà la digitalització del programa de seguiment del senglar com a eina per a una gestió més eficient.
