La curiosa història de Sant Elies: culte a la pluja i una campana medieval

L'edició d'enguany arriba amb novetats i plena de cultura popular per seguir amb una tradició centenària de Sant Pere de Vilamajor

Publicat el 15 d’abril de 2026 a les 14:55
Actualitzat el 15 d’abril de 2026 a les 15:08

A Sant Pere de Vilamajor, al parc natural del Montseny, hi ha una ermita amb una història ben peculiar, Sant Elies, i que cada any congrega centenars de persones de tota la comarca en un aplec que s'ha convertit en un dinar comunitari. Aquesta esglesiola està situada a dalt del turó de Sant Elies, a 1000 metres d'altitud, en un entorn natural privilegiat.

La nau, petita i senzilla, està coronada amb una volta de canó i acabada amb un petit absis i només s'obre el dia de l'aplec que se celebra durant l'abril. Aquest lloc tan curiós també és conegut perquè tradicionalment allotjava una de les campanes més antigues de Catalunya, es tracta de la campana vella de Sant Elies, que data del segle XII i que es va retirar a causa d'una microfissura.

La campana que agafa el relleu és una rèplica de l'antiga i reprodueix també el so original, que recorda l’esquellot d’una ovella. Amb 775 anys d’història, la Vella és un tresor patrimonial que es conserva a la Mongia de Vilamajor per protegir-la de l’espoli que sovint pateixen les ermites de la comarca.

 

  • L'ermita de Sant Elies de Vilamajor, a la cota 999 del Montseny durant una nevada.

Una tradició centenària per lluitar contra la sequera

La tradició vinculada a Sant Elies té els seus orígens a començaments del segle XV, segons explica la tradició oral, una forta sequera seguida d’una epidèmia va afectar els pobles de la contrada i va deixar el poble en una situació crítica. Davant d’aquesta crisi, a Vilamajor van recórrer al Pare Abat de Santa Fe, que els va recomanar encomanar-se a Sant Elies per demanar la pluja. La resposta, segons el relat, no es va fer esperar: les pluges van arribar i les collites es van poder salvar.

En agraïment, els habitants dels pobles veïns van decidir aixecar una capella dedicada al sant en un turó estratègic, que es va consolidar com a centre de devoció popular. Ja al segle XVII, la capella es va ampliar i s’hi va afegir l’habitatge per a un ermità, que vivia de les aportacions dels fidels a canvi de les seves pregàries.

 

  • L`ermita de Sant Elies de Sant Pere de Vilamajor en una imatge antiga.

La devoció a Sant Elies va créixer i es va estendre per nombrosos municipis de la comarca, hi venien habitants de Santa Maria de Palautordera, Montseny o la Garriga, que  peregrinaven fins a l’ermita. Durant molts anys, s’hi van celebrar tres aplecs anuals, coincidint amb les festivitats de Sant Marc, Sant Elies i Santa Teresa. Amb el temps, però, es van deixar de celebrar els que tenien lloc a l'estiu i la tardor, i progressivament el lloc va perdre centralitat. A inicis del segle XX, entre 1914 i 1915, després de l’últim ermità, l'edifici va quedar en ruïnes i va ser utilitzat pels pastors com a refugi per al bestiar.

La situació va fer un gir l’any 1923, quan una nova sequera al Vallès va reactivar la devoció popular i gràcies a la iniciativa de mossèn Llorenç Valls, vicari de Mollet, i del campaner Joan Carol, es va impulsar una restauració que va permetre recuperar l’ermita i la seva tradició. Amb la guerra civil, però, l’ermita va patir greus desperfectes a causa de l’acció de grups anticlericals. El 1945, arran d’una nova sequera, els veïns de la Costa van liderar una nova restauració. 

A partir d’aleshores, es va recuperar l'aplec de Sant Elies, que s'ha convertit en un espai de trobada amb un pícnic-dinar que és ideal per fer relacions socials i conèixer de primera mà la cultura popular de la comarca.

  • Una edició de l`aplec de Sant Elies.

Una cita amb novetats aquest 2026

Sant Pere de Vilamajor celebrarà una nova edició de l’Aplec de Sant Elies el proper 25 d’abril, aquest 2026 l’aplec presenta una novetat destacada: els gegants pujaran a peu fins a l’ermita. 

Els gegants, La Loreto i en Quico del Montseny protagonitzaran una pujada especial que arrencarà a les 8 del matí des de la cruïlla de Can Llinars, en una proposta única que convida tothom a acompanyar-los. La jornada continuarà amb el ball de gegants a les 11:30 hores i la tradicional missa a l’ermita a les 12 hores, una cita centenària per demanar salut i pluja. Tot seguit, a les 13 hores, es farà la presentació del cartell de la Festa Major 2026.

A les 14 hores tindrà lloc el dinar popular, que enguany recupera la paella com a plat central. Els tiquets tenen un preu de 10 euros i s’han de comprar anticipadament a l’Ajuntament o al centre cívic El Pi Novell, fins al 22 d’abril a les 14 hores. El menú inclou amanida, paella (de marisc o verdures), postres, beguda i servei de taula. L'ajuntament especifica que com marca la tradició muntanyenca, cal portar manta o cadira.

La tarda continuarà amb música tradicional 15 hores i una proposta per conèixer millor l’entorn: una activitat sobre el patrimoni del turó de Sant Elies a les 17 hores, amb una primera part divulgativa a l’ermita i una segona part de baixada guiada fins al poble. Des del consistori