Sant Pere recuperarà una esglesiola medieval: «Actuar-hi era urgent»

Santa Susanna és una petita església d’origen documentada ja al segle XVII i catalogada al POUM com a element d’interès arquitectònic

Publicat el 16 de gener de 2026 a les 10:04
Actualitzat el 16 de gener de 2026 a les 10:36

Sant Pere de Vilamajor ha signat un conveni amb el Bisbat de Terrassa per a la cessió d’ús de l’esglesiola de Santa Susanna, un edifici patrimonial de gran valor històric i arquitectònic situat a l’extrem nord del terme municipal. L’acord preveu una cessió inicial de 20 anys, prorrogable en períodes successius de deu anys fins a un màxim de 50 anys, i permetrà al consistori assumir el manteniment, la conservació i la restauració de l’edifici, que actualment presenta un estat de deteriorament avançat.

Santa Susanna és una petita església d’origen medieval, documentada ja al segle XVII i catalogada al POUM com a element d’interès arquitectònic. L'edifici actual es va edificar el 1683 reaprofitant elements de l'edificació primitiva, situada més al nord. Es tracta d'un temple petit de 12 metres de llargada per set d'amplada amb una sola nau amb volta apuntada i campanar quadrat. De la rectoria que es va construir al costat, només en queda alguna resta. Aquest temple era l'antiga parròquia del veïnat de Santa Susanna i està situat davant de Mas Joan.

La tinenta d'alcalde i regidora d'urbanisme Susanna Martori, afirma que l'equip de govern ha emprès aquest projecte amb especial il·lusió. "És un indret preciós i feia anys que no s'hi actuava, després de demanar permís al Bisbat de Terrassa, que en són els propietaris, vam sol·licitar ajuda la Diputació, que redactarà un projecte, perquè l'espai es troba dins del Parc Natural del Montseny", ha explicat.  

  • Una imatge de l'esglesiola de Santa Susanna.

Una actuació necessària i urgent

L’esglesiola de Santa Susanna, segons han explicat des del consistori, pateix problemes d’humitats, esquerdes i una degradació generalitzada que fan imprescindible una intervenció per garantir-ne la preservació. Un dels elements més afectats és el campanar, que podria presentar risc estructural si no s’hi actua. "Fa molts anys que no s'hi feia cap actuació i posar-s'hi ja era urgent", explica Martori.

En concret, l’Ajuntament ha sol·licitat el suport del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona per dur a terme un estudi i un projecte de restauració integral. Les actuacions a l'edifici, segons l'Ajuntament, començaran durant aquest any 2026. D'aquesta manera, amb conveni amb el Bisbat i el projecte de la Diputació, l'esglesiola tindrà un manteniment, continuarà sent un lloc de culte i se n'afavorirà l’ús cultural i social.

 

Més enllà del valor històric, aquesta construcció ha estat tradicionalment un punt de trobada per als municipis de la zona en un aplec a l'estiu, per Santa Susanna, on es reunien persones de Sant Esteve de Palautordera, Vilamajor i Santa Maria de Palautordera. "Fa anys que no es podia celebrar perquè a l'11 d'agost sempre hi havia risc d'incendi, per això el vam canviar al segon dissabte d'octubre", ha explicat la tinenta d'alcalde. En aquest aplec el poble s'unia per pujar caminant a l'esglesiola des de Sant Pere i, tot seguit, es feia un aperitiu col·lectiu i una missa.

Sant Joan de Cavallar, un repte pendent

D'altra banda, des del consistori afirmen que encara hi ha molta feina per fer en matèria de patrimoni a la vila. Han destacat, sobretot, el cas de l'ermita de Sant Joan de Cavallar, que es troba en un estat de conservació encara pitjor que Santa Susanna i que és de les més antigues de Catalunya. Aquesta finca està situada a la pujada entre Sant Pere i el disseminat de Refugis del Montsenyperò no pertany ni a l'Ajuntament ni al Bisbat, sinó a una empresa privada. "Una empresa va adquirir els terrenys quan encara eren urbanitzables, abans que es requalifiqués el sòl", explica la regidora.

Aquest àmbit del municipi, sobre el paper, estava comprès dins d'una urbanització, però amb el POUM del 2012 es va reconsiderar la conveniència d'urbanitzar aquell espai i es van requalificar com a rústics els terrenys on encara no s'hi havia edificat. "Està caient i hem d'intentar recuperar-la. Des de l'Ajuntament estem molt interessats en què aquest bé patrimonial passi a mans públiques", exposen. 

 

  • Un mur de l'ermita de Sant Joan de Cavallar.