Josep Pagès: «Amb l'aprovació de la llei d'amnistia, Puigdemont podria tornar immediatament»

Josep Pagès i Massó (Sant Celoni, 1972) és professor de Dret Constitucional, va ser diputat de Junts per Catalunya al Congrés els últims dos anys de la passada legislatura i ha format part de l'equip jurídic del partit de Carles Puigdemont durant l'elaboració i la tramitació de la llei d'amnistia. Portaveu de la Comissió de Justícia entre el 2021 i el 2023. Si res ho gira, aquest dijous 30 de maig, s'aprovarà la llei al Congrés dels Diputats i a partir de divendres haurà d'entrar en vigor de manera immediata. En aquesta entrevista Pagès explica com afectarà al president Carles Puigdemont i a la resta d'exiliats, ja que tal com està redactada la llei les mesures cautelars s'hauran d'aixecar. Té la confiança que els jutges, si és que no tenen la voluntat de prevaricar, aplicaran la llei.

Ha perdut moltes hores de son redactant la llei d'amnistia? 
Moltes hores i molts dies. Des de l'endemà de les eleccions del 23 de juliol de 2023 que vaig quedar fora del Congrés dels Diputats, vaig posar-me en contacte amb el president Puigdemont per oferir el meu coneixement legal i constitucional i des del primer moment ja vàrem començar a tirar endavant la possibilitat de redactar una llei d'Amnistia de veritat, que és el que hem acabat obtenint.

Donem per fet que demà s'aprova la llei d'amnistia. Des de Junts per Catalunya en tenen la certesa que serà així? 
Avui som 29 de maig i fa justament un any que es van convocar eleccions al Congrés dels Diputats. Per tant, avui acaba el termini en el qual el president del govern espanyol no podia convocar eleccions anticipades. Si avui, o demà, Pedro Sánchez convoca eleccions generals es dissolen les Corts i decau la llei d'amnistia. En conseqüència, no descartem aquest escenari. Sabem que Pedro Sánchez actua de manera poc confiable. Fins demà no sabrem que s'ha aprovat.

Si l'amnistia s'aprova demà dijous, divendres ja estarà en vigor. Carles Puigdemont podrà tornar immediatament?  
La llei d'amnistia esperem que s'aprovi aquest dijous. Entra en vigor immediatament després de ser publicada i, efectivament, les mesures cautelars que té el president Puigdemont, els jutges, i en aquest cas el jutge que porti el seu cas, té l'obligació d'alçar-les de manera immediata. Això és el que diu la llei i, per tant, podria tornar, el que passa és que ell ha dit que tornarà el dia de la investidura, sigui de la seva o la del candidat que s'hagi d'investir. Si no hi ha canvis aquesta és la idea.

"Existeix el risc que un jutge pugui prevaricar, desobeint el que diu explícitament la llei. Les mesures cautelars que comportarien la detenció de Puigdemont, s'han d'aixecar de manera immediata"

Existeix el risc que Puigdemont sigui detingut en el moment de tornar pel debat d'investidura? 
Efectivament, existeix el risc que un jutge pugui prevaricar, desobeint el que diu explícitament, clarament, i precisa la llei, i el pugui ordenar detenir, com es va fer de manera momentània a la Clara Ponsatí quan va tornar. La llei, en qualsevol cas és molt clara en aquest sentit. Les mesures cautelars que comportarien la seva detenció s'han d'aixecar de manera immediata. No hi ha termini des del moment que entra en vigor la llei i això es produirà el mateix dia 30 de maig si s'aprova o l'endemà.

Si Puigdemont és detingut, quant temps calculen que pot estar a la presó? 
No hi ha termini. Ens vàrem preocupar molt que la llei tingués aquesta redacció precisament abans del 30 de gener quan Junts per Catalunya va dir que no al Congrés dels Diputats per, entre altres millores, s'incorporés per evitar que hi hagi cap marge de dubte, en el fet que si un jutge no aixeca les cautelars, incloses les ordres espanyoles de detenció. Fer una cosa diferent del que diu la llei seria prevaricar.

Quins són els escenaris legals que es plantegen amb l'aprovació de la llei d'amnistia? 
Per nosaltres són molt clars. La llei d'amnistia entra en vigor, s'alcen les mesures cautelars de manera immediata, en dos mesos han d'amnistiar-se les penes establertes i resoldre les condemnes que hi pugui haver -principals o accessòries- i aquesta és la situació. A partir d'aquí l'impacte de la seva aprovació amb tot el que comporta sobre la situació política, que és evident que hi serà, considerem que serà positiu i que veurem com s'acaba concretant. No podem avançar escenaris. No serà el mateix que el president Puigdemont i tots els exiliats puguin retornar a la vida pública i circular lliurement pel seu país i participar amb tots els seus drets polítics, que si aquesta situació no es dona. Haurem d'esperar.

"Quan la llei d'amnistia entri en vigor, s'alcen les mesures cautelars de manera immediata, en dos mesos han d'amnistiar-se les penes establertes i resoldre les condemnes que hi pugui haver -principals o accessòries-"

Hi ha alguna estratègia pensada en cas que els jutges recorrin al Tribunal de Justícia de la Unió Europea?
El 30 de gener vàrem precisar la qüestió del que passava en el suposat cas que els jutges que estan coneixent les causes subjectes a amnistia plantegin qüestions de constitucionalitat i de prejudicialitat del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. La regulació és molt clara. La llei d'amnistia és una llei singular que preveu un règim singular per aquests casos i el plantejament de la qüestió sigui a Europa o al Tribunal Constitucional no impedeix, sinó al contrari permet, i els jutges no tenen cap argument per oposar-se a l'aixecament de les mesures cautelars.

La batalla judicial a Europa en aquests darrers set anys és una derrota de l'estat espanyol? 
Des del meu punt de vista és una derrota total. L'estat espanyol des del primer moment es va plantejar, sobretot des de l'actuació estel·lar del jutge Llarena, portar Carles Puigdemont davant de la justícia espanyola. També Pedro Sánchez va afirmar que el portaria davant de la justícia en la campanya de les eleccions del 2021. I no ho han aconseguit perquè nosaltres hem tingut una estratègia jurídica i judicial que ara també hem traslladat a la negociació de la llei d'amnistia molt específica. S'ha tractat de moure'ns sempre amb paràmetres de dret europeu. Una estratègia de defensa liderada per l'advocat Gonzalo Boye.

I les causes de terrorisme que imputa el jutge Manuel García Castellón? 
Tornem al 30 de gener quan Junts per Catalunya va votar en contra de la llei d'amnistia que volien aprovar el PSOE i ERC, ja que era una llei que ni era completa, integral ni total perquè excloïa persones falsament acusades de terrorisme a l'espanyola. És a dir, un terrorisme que no cal que hi hagi unes conductes típiques del terrorisme en sentit europeu que persegueixi la mort de persones, assassinats o atemptats. El terrorisme a l'espanyola pot consistir en un carret de la compra que es tira contra la policia o qualsevol altra bajanada d'aquest tipus. Amb el nostre vot contrari vàrem aconseguir que els estàndards europeus també s'apliquin en temes de terrorisme.

Quina opinió en té que un grup de jutges hagin difós una guia antiamnistia a través del correu del Consell General del Poder Judicial? 
Dues coses a dir. La primera: és una vergonya que afronta l'estat de dret que uns jutges, i no només jutges perquè qui ho ha difós és una associació que inclou altres juristes, difonguin aquesta guia des d'una adreça institucional com és la del CGPJ. És una prova més de la parcialitat i de la ideologització dretana de la cúpula del poder judicial espanyol. La segona qüestió és que el cap de setmana passat vaig aprofitar-lo per llegir les 130 pàgines del document. És pràcticament la mateixa guia del mes de març i una prèvia del mes de gener i és força penosa. Parteix d'uns pressupòsits falsos i s'obliden que la llei d'amnistia, els agradi o no, aquests jutges l'hauran d'aplicar perquè és una llei orgànica. Ells no poden decidir si és inconstitucional o no.

La llei d'amnistia no és per perdonar, sinó per regenerar. Ho repeteixen constantment. Què volen dir? 
És el nostre punt de partida. No acceptem que els fets de l'1-O hagin de ser perdonats. No ho acceptem perquè van ser un exercici de drets fonamentals. Des d'aquest punt de vista no acceptem ni els indults i tampoc estem d'acord amb la reforma penal de l'anterior legislatura. Concretament, els indults suposen una mesura de gràcia per part de l'estat amb la qual decideix no aplicar els extrems de les sentències que ha dictat. Ho decideix fer per la mesura de gràcia que disposa l'estat per poder perdonar. En canvi, la llei d'amnistia és una decisió política, amb contingut polític, que respon a una voluntat política manifestada per les Corts Generals. I en base això, des del primer moment vàrem dir que en cap cas la voluntat política de la llei d'amnistia podia respondre al marc mental del president Pedro Sánchez en el sentit que hi hauria d'haver una reconciliació, concòrdia o perdó, sinó reconèixer que el poder judicial va actuar de manera injusta. La llei d'amnistia es refereix sis vegades que existeix un conflicte polític entre Catalunya i Espanya.

Els cinc dies de reflexió del president del govern espanyol els va fer patir? 
En aquell moment no podia convocar eleccions i s'hauria hagut d'esperar a avui. En qualsevol cas és una persona amb qui si pot confiar poc, ja que el que diu no es correspon amb el que fa. Patir no. Des del primer moment pensàvem que era una qüestió simplement tàctica per influir a les eleccions catalanes. A Junts per Catalunya tenim els nostres principis i tenim clar que el tracte que hem de donar als socialistes és el mateix que hem de donar als populars.

"La qüestió de qui ha de ser el president de la Generalitat dels anys vinents està oberta. No es tracta que el PSC faci president a Puigdemont, sinó que en el seu cas, és una opció parlamentàriament possible i en la que s'han de valorar diverses qüestions"

Permeti'm una qüestió més política. Vostè que va ser diputat a Madrid: si el PSC no fa president Puigdemont, Junts ha de retirar el suport a Pedro Sánchez? 
Aquesta és una pregunta política que no té exactament a veure amb l'amnistia, però sí que vull deixar una cosa molt clara. El 24 de juliol de 2023, l'endemà de les eleccions, Salvador Illa va dir literalment que l'amnistia i l'autodeterminació eren impracticables. També va dir que el PSOE en cap cas negociaria amb el president Puigdemont. Poques setmanes després van començar les negociacions i aquest dijous s'acabarà aprovant. Aquest escenari que planteges jo el poso en dubte. Les negociacions no estan tancades i a Junts tenim un suport de 55 diputats si sumem els nostres i els d'ERC, per 48 que tindria el PSC amb els Comuns, que tampoc no està assegurat. La qüestió de qui ha de ser el president de la Generalitat dels anys vinents està oberta. No es tracta que el PSC faci president a Puigdemont, sinó que en el seu cas, és una opció parlamentàriament possible i en la que s'han de valorar diverses qüestions. No es tracta només que amb la seva abstenció permetés la investidura i l'estabilitat. Pedro Sánchez va ser escollit amb setze escons menys que Alberto Núnez Feijóo.

Puigdemont, passi el que passi, ha de continuar com a líder de Junts i no retirar-se de primera fila en cas de no ser president? 
Aquesta hipòtesi ara mateix no la podem contemplar perquè a Junts per Catalunya, pensem i volem que sigui possible, malgrat la pressió mediàtica, que Carles Puigdemont sigui investit president. Ara bé, en el cas que no sigui investit president, la seva trajectòria política ja forma part de la història i, per tant, serà sempre un referent en el qual Junts per Catalunya, el partit de l'1-O, ho tindrà en compte. La forma que es podria prendre en aquesta hipòtesi, que ara no contemplem en cap cas, se m'escapa.

Vostè va ser membre de la Sindicatura electoral de l'1-O. Ha solucionat tots els seus problemes amb la justícia? 
Anem a pams. El Jutjat d'Instància ens va absoldre i en una sentència molt estranya on l'Audiència Provincial no va estimar el recurs sinó que va anul·lar el judici d'instància actuant clarament de forma subjugada a la Fiscalia en un cas clar de lawfare. Ara mateix la nostra situació és que s'ha de tornar a jutjar. Si entra en vigor la llei d'amnistia el nostre cas se'n podrà beneficiar de l'aplicació de la llei.