El poble de Gualba, al Baix Montseny, porta des de l’octubre de 2025 sense subministrament d'aigua corrent apta per al consum humà. El Departament de Salut en desaconsella el consum a causa d’un excés d’àcids haloacètics, un subproducte derivat de la cloració que es produeix durant el tractament de l'aigua i que, a llarg termini, pot ser perjudicial per a la salut.
Aquesta situació ha despertat el malestar dels veïns, que han d’utilitzar aigua envasada per cuinar o beure i només poden fer servir l'aigua de l'aixeta per a usos que no siguin de boca. Alguns gualbencs s'han organitzat en el col·lectiu "Volem aigua potable amb garanties", que reclama accelerar les accions per posar solució a aquest “problema de salut pública”. L'agrupació, en senyal de protesta, farà la lectura d’un manifest aquest diumenge per reclamar que s’agilitzin els processos i es millorin els mecanismes provisionals per abastir la ciutadania.
L'organització veïnal va començar a la urbanització Royal Park, situada al límit amb Riells i Viabrea. "Desenes de famílies ens vam reunir per mirar de trobar sortides al problema”, explica Lluís Cabeza coordinador de la plataforma "Volem aigua potable amb garanties". L'objectiu, afirma, és organitzar la ciutadania i seguir de prop tot el procés per solucionar-ho "més enllà dels colors polítics". “L’Ajuntament de Gualba els ha facilitat sempre totes les dades molt amablement. Els àcids haloacètics són un misteri i són difícils de fer desaparèixer”, diu Cabeza.
La problemàtica amb l’aigua al poble s’arrossega des de fa anys, amb incidències en el servei els anys 2023 i 2024 per la sequera i amb paràmetres que no s'ajustaven als valors recomanats, més tard, el 2025, tot plegat va continuar l'aparició dels àcids haloacètics. L'origen, segons els veïns i l'Ajuntament, és la planta potabilitzadora de l’aigua, que és antiga i no té un rendiment adequat.
Segons ha explicat l'Ajuntament a NacióBaixMontseny, ja s'ha dut a terme la instal·lació de nous sensors, sistemes de filtratge i una sèrie d'actuacions per millorar els resultats de les anàlisis, però encara hi ha camí per recórrer i feina per fer. "Si s'hagués fet tot el manteniment que corresponia en governs anteriors, ara no ens trobaríem en aquesta situació", explica el regidor de serveis i tinent d'alcalde, Jordi Esmandia.
El consistori està a l'espera d'una subvenció del pla únic d'obres i serveis de Catalunya (PUOSC) per tirar endavant el projecte de renovació de la planta potabilitzadora, que arribarà el 2027, però ja ha anunciat més inversions a curt termini per pal·liar la situació. "El capital actual no és suficient per fer totes les actuacions, però sí per començar-les", explica Esmandia.
A més, el tinent d'alcalde també ha avançat a aquest diari que s'implantarà aviat una "mesura de xoc", que es donarà a conèixer pròximament. Alhora ha apuntat que la tramitació administrativa és una feina molt llarga i molt costosa i que es treballa amb la voluntat de començar i acabar les obres com més aviat millor. "Estem fent constantment petits ajustos i modificacions que, de mica en mica, ens estan fent millorar cada vegada més la qualitat de l'aigua que tenim", afirma.
De la riera de Gualba a l'aigua Ter-Llobregat
Gualba és conegut pels gorgs i els salts d'aigua i, a més, deu el nom de la població a aquest recurs tan preuat. Tant és així que el topònim ve de l'expressió llatina aqua alba, aigua blanca en català. Malgrat tot, des de fa setmanes, s'ha decidit prescindir de l'aigua de la riera del poble i s'ha començat a fer servir l'aigua provinent de la xarxa Ter-Llobregat, que registra uns nivells inferiors de turbulència.
Alhora, aquesta aigua es barreja amb camions cisterna d'aigua "reposada" i "de més qualitat" que es porten a banda amb l'objectiu de fer baixar els àcids haloacètics. "El problema de fons és que l'aigua s'ha de clorar per complir les normatives de sanitat pel tema microbiològic i la cloració té, com a efecte secundari, l'aparició d'aquest subproducte", exposen des del consistori.
L'Ajuntament de Gualba ha explicat que regeix les decisions, en tot moment, assessorat pel Departament de Salut i els experts, una "bona tasca" que també han reconegut des de l'associació veïnal. "Des del primer moment de la crisi hem treballat acompanyats del Departament que ens ha dictat les prioritats i les hem seguit al peu de la lletra", explica el tinent d'alcalde.
Un tema de "salut pública"
El col·lectiu "Volem aigua potable amb garanties" ha impulsat un manifest que té la voluntat de ser transversal i aglutinar suports accelerar la subvenció de la Generalitat per fer efectiva la renovació "urgentment". El text es llegirà aquest diumenge a les 12 a la plaça Joan Ragué i comptarà amb la presència i la intervenció de l'actor del Polònia de TV3 Toni Albà, que s'ha solidaritzat amb la causa. "És un tema de salut pública i l’aigua és un bé bàsic i universal, que les administracions haurien d’agilitzar i prioritzar”, diuen.
Gualba es mobilitza.
— @RoyalParkElCo (@aiguaroyalpark) February 9, 2026
22 de febrer, 12 h Pl. Joan Ragué⁰Llegirem el manifest:⁰“Gualba, volem aigua potable amb garanties” Moviment veïnal i transversal. Salut pública, seguretat i solucions definitives.Ens acompanya en solidaritat Toni Albà
📲 Contacte 680 811 536 pic.twitter.com/zv4YzJb4w0
També volen millorar el sistema de subministrament d'aigua potable del “mentrestant” que fins ara s'està fent mitjançant una sèrie de dipòsits arreu del poble amb aigua apta per al consum humà. Un sistema que ha provocat reticència d'alguns veïns, que s’han queixat que l’aigua “no estava en bones condicions" i que "genera desconfiança”. Més enllà d'això, Lluís Cabeza explica que tot plegat ha causat greus molèsties moltes persones grans, que han de traginar les garrafes a peu fins a casa seva.
Des de l'Ajuntament estan d'acord amb la prioritat de restablir el servei que s'expressa al manifest, però creuen que caldria matisar-ne alguns punts. En concret, Esmandia s'ha referit als dipòsits que, assegura, "compleixen amb totes les normatives". “La nostra posició és que tothom pot expressar-se amb llibertat, però no és tan senzill com prémer un botó i que estigui tot resolt", assegura el tinent d'alcalde.
No ser ciutadans "de segona"
Des de l'Ajuntament han lamentat que, en ser un poble petit de 1.753 habitants, no es compten amb uns recursos gaire extensos per afrontar aquesta situació amb un gran volum de tasques que ha d'assumir, en la major part, l'equip de govern. En aquesta línia, el col·lectiu "Volem aigua potable amb garanties" afirma que la percepció ciutadana és de deixadesa i abandó de les administracions als pobles petits. “No som ciutadans de segona, tenim els mateixos drets que una persona que visqui a Barcelona i això s'ha de notar", ha reblat Lluís Cabeza, coordinador d'aquesta organització veïnal.
