Del Montseny a la Sagrada Família: la creu de Jesús, feta a Llinars

Artesans del Vallès Oriental treballen des de fa generacions en els materials i les escultures que decoren el temple més emblemàtic de Barcelona

Publicat el 09 de desembre de 2025 a les 16:45

Artesans del Baix Montseny i el Vallès Oriental ultimen els elements que configuraran la torre de Jesús de la Sagrada Família de Barcelona, una obra per la qual s'ha comptat amb escultors i productors de ceràmica i vidre amb més d'un segle d'expertesa. La seva suma permetrà configurar el que potser serà l'àmbit més emblemàtic de la basílica més alta del món, amb una creu lluent tant per dins com per fora, donat que també farà les funcions de mirador.

Els artesans destaquen que l'obra de la Sagrada Família "no hauria d'acabar mai", donat que en el més d'un segle de construcció les seves habilitats i coneixements han evolucionat en l'àmbit tècnic, tant per adaptar-se a la geometria gaudiniana com per incorporar processos derivats dels avenços de la tecnologia.

Llinars, col·laborador històric de la Sagrada Família

Un negoci familiar del Montseny amb més de 130 anys a l'esquena i que forma part del projecte de la Sagrada Família és Granits Barbany, que des de Llinars del Vallès allibera obres d'art atrapades entre marbres i granits. Nascuda inicialment per donar resposta a necessitats pràctiques, com la creació de moles de molí o llambordes, el negoci es va decantar per un vessant més artístic i bohemi, i treballa la pedra per crear escultures i altres obres d'art.

Entre els seus clients hi ha prescriptors que els demanen elements fets amb pedra, des de banyeres a làmpades, però també grans clients, des d'artistes internacionals fins al patronat de la Sagrada Família. "L'avi ja va lliurar material per ser col·locat, als anys 90 vam instal·lar una escultura i el 2004 vam guanyar una comanda de 18 columnes al carrer Mallorca", explica Jordi Barbany, CEO de l'empresa.

 

  • Peces elaborades pels artesans del Vallès.

Llavors, la seva capacitat era més limitada, i podien competir amb preu però no en terminis. "Hi havia una preocupació, els picapedrers s'acaben, preferien optar per treballar en fàbriques tèxtils on a l'estiu no fa calor i a l'hivern no fa fred, i Sagrada Família ens van dir que podien demanar-nos més, però que ens calia una tecnificació", assenyala.

Això va empènyer l'empresa a haver d'evolucionar, un fet pel qual Barbany té una opinió molt clara del projecte viu i evolutiu de la Sagrada Família: "Soc dels que penso que no s'hauria d'acabar, amb mentalitat de Gaudí hauria de ser una obra que hauria de romandre molt de temps, perquè ens ha permès que siguem aquí, evolucionant com artesans amb la societat, i si no els haguéssim tingut al costat segurament continuaríem treballant amb les eines que tenia l'avi", afegeix.

Tot i no deixar de banda el fet de picar pedra de manera fina, a mà i amb cura, els grans encàrrecs han fet que incorporin robots que permeten tallar la pedra de manera molt més àgil i ràpida, però també molt precisa: "Hem incorporat robots de sis eixos, antropomòrfics i que poden arribar a llocs impensables, a les orelles o que poden fer els forats del nas en una escultura, així com una màquina francesa que ens permet una cosa tan important com és arribar a terminis", destaca Arnau Barbany, responsable de tècnica i producció.

 

  • Peces elaborades pels artesans del Vallès.

L'encàrrec per a la torre de Jesús s'ha centrat en el revestiment de l'interior de la creu, on s'han elaborat unes 600 peces amb ònix blanc, procedent de diferents punts del món, com l'Afganistan o diversos països de Sud-amèrica: "És molt transparent, i des de dins provocarà una sensació celestial", afegeix.

A més, estan treballant en el conjunt escultòric de l'interior de la capella de l'Assumpta de la basílica, en aquest cas amb sorrenca de Lleida, que permet arribar a detalls molt destacables, sobretot en les expressions facials o les cicatrius dels sants màrtirs.

L'empremta de Breda a la basílica

Una de les empreses que proveeixen de materials l'obra de la Basílica és Ceràmica Cumella de Granollers, una empresa que té origen al bressol català de la ceràmica, Breda. Els Comella fa cinc generacions que es dediquen professionalment a l'elaboració d'elements ceràmics. L'any 1880, en Josep Regàs, fill de Breda, es va instal·lar a Granollers, primer fent olles i cassoles. Més tard el seu fill, Antoni Comella, va reformular el negoci amb el treball de la terrissa i després amb ceràmica d'alta temperatura, un canvi orientat a l'obra creativa i l'arquitectura.

Ara, Toni i Guillem Cumella, pare i fill, segueixen al capdavant del negoci. "Sempre treballem amb ceràmica d'alta temperatura, amb el gres, perquè és una ceràmica que compleix amb la normativa internacional de resistència, amb una baixa absorció d'aigua, perquè així es pot col·locar tant en llocs molt freds com en llocs molt càlids, ens permet despreocupar-nos d'on es col·loca", explica Toni Cumella.

 

  • Peces elaborades pels artesans del Vallès.

No tenen cap producció seriada de ceràmica, sempre treballen per encàrrec, i en les darreres dècades han participat en processos de restauració del Park Güell o l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, així com en intervencions a la Casa Batlló, el Palau de la Música, la coberta del Mercat de Santa Caterina o la Farinera de Girona. Ara, però, treballen en un dels encàrrecs que més impacte pot tenir en l'arquitectura universal, la creu de la Torre de Jesús.

En total han elaborat 15.000 peces d'entre 500 i 600 tipus diferents, depenent de la seva posició a la creu, que s'han enviat a una ciutat propera a Düsseldorf (Alemanya), on es fa l'encofrat de la creu i es munten les peces ceràmiques. Un cop acabada, s'enviarà a Barcelona, on es col·locarà al capdamunt de la Torre de Jesús.

 

  • Peces elaborades pels artesans del Vallès.

Quan la torre de Jesús estigui acabada, el Montseny podrà mirar amb orgull el punt més alt de la basílica. La gran obra de Gaudí tindrà per sempre més impregnada la signatura dels artesans de la comarca que hauran traspassat l'expertesa heretada de generació en generació per formar part per sempre més de la història de l'arquitectura religiosa del país.