El panellet és, juntament amb la castanya, el producte estrella de la castanyada. El seu origen és, però, incert. Al voltant d’aquest típic menjar s’hi troba tota una llegenda que remunta els seus orígens en els antics cultes funeraris. Era en aquest tipus d'esdeveniments on es portaven panets petits com a ofrena a l'església o a les tombes dels difunts.
D'altra banda, també es creu que van ser els àrabs els que van crear aquesta tradició, pel seu tipus de massa, però els primers indicis que es tenen sobre els panellets són de finals del segle XVIII. En un principi, eren elaboracions que es feien a les masies després de la recol·lecció de la fruita seca. Però aquests dolços van anar evolucionant i, més tard, es podien adquirir per Tots Sants i després de celebracions religioses, passant a ser considerat un aliment beneït.
[h3]Un producte ideal per a les nits de fred[/h3]
La seva composició, amb un alt contingut calòric, juntament amb les castanyes i els moniatos, fa que sigui el producte ideal per a les llargues i fredes nits del dia de Tots Sants, la de l'1 de novembre, i el Dia dels Difunts, el 2 de novembre. Actualment, aquesta tradició de menjar panellets per Tots Sants es manté ben viva a Catalunya, l'Aragó, el País Valencià i les Illes Balears.
Avui dia, de panellets se’n troben de tota mena i condició. L’oferta ha anat creixent en els darrers anys, però el panellet per excel·lència és el que està fet amb una massa d’ametlles similar al massapà, cobert amb pinyons i banyat en clara d’ou ensucrada amb sucre. La forma tradicional és la d’una petita bola que es pot menjar en un parell de mossos, encara que els més llaminers no tindran cap inconvenient a fer-ho d’un sol cop.
Per preparar-los calen pocs ingredients: clara d’ou, sucre, ametlles moltes i pinyons.
Els panellets, d'ofrena funerària a postres exquisides
En els seus orígens, aquests petits panets es portaven com a ofrena a l'església o a les tombes dels difunts
ARA A PORTADA
Publicat el 31 d’octubre de 2021 a les 11:57
Et pot interessar
-
Cultura
El Petit Príncep al planeta de la caspa
-
Cultura
El dia que a París es va parlar de la Patum de Berga
-
Cultura
La plaça de Sant Pere protagonitza el format pels 20 anys de la Patum com a Patrimoni de la Humanitat
-
Cultura
Un concert, una exposició i funcions especials: així celebra la Farsa els 125 anys de Pastorets a Berga
-
Cultura
La memòria del barri, a través de fotografies: Berga busca imatges de Santa Eulàlia
-
Cultura
Del món a Sant Francesc: una exposició reuneix una cinquantena d'obres i projectes de Slim Safont
