L’esdeveniment estarà conduït pel periodista, Marc Canturri, i consistirà en la projecció d’una nova edició de l’audiovisual “Vides de Patum” enregistrat per Produccions MC que recull els records i vivències de les persones homenatjades en format d’entrevista breu. L’alumnat de l’Escola de Ballet Mª Alba farà una actuació de dansa per tancar l’acte que es portarà a terme el divendres 26 de novembre, al Pavelló de Suècia, a les 20 h.
[h3]Josep Comellas, intèrpret de les músiques patumaires[/h3]
Josep Comellas Pascual va ser músic de la Cobla Principal del Berguedà (Els Saletes) entre els anys 1960 i 1971 i després va formar part de la Cobla Pirineu fins al 1991. Els Saletes era una cobla-orquestra de Berga fundada l’any 1924 per Francesc Sala Guitart. L’any 1971 la formació musical va fusionar-se amb La Cobla Principal de l’Alt Llobregat (Puig-reig), donant lloc a la creació de la Cobla Pirineu.
En l’entrevista, Comellas explica els seus inicis com a músic de La Patum, la dificultat que suposava tocar de memòria i sense partitures, la fusió de les dues cobles berguedanes i el nom escollit per anomenar la nova formació o els canvis que ha experimentat la festa en l’àmbit musical.
[h3]Montserrat Garrós, arranjadora i modista del vestuari patumaire[/h3]
Montserrat Garrós Boatella va ser modista de les comparses de La Patum fins al 2005. Les seves mans han cosit vestits de ple, bates de guitaires o camises de geganters durant molts anys. La seva tasca va començar de la mà d’una altra modista de la ciutat a qui ajudava arranjant algunes peces de vestuari de la comparseria. Garrós recorda especialment la confecció dels vestits dels portadors de l’Àliga, la recerca i compra de teixits o les peces que comporten més dificultat a l’hora d’elaborar-les.
Montserrat Garrós, modista del vestuari patumaire. Foto: Ajuntament de Berga
Ramon Prat Navarro va ser tabaler de La Patum entre el 1971 i el 1986, prenent el relleu al seu pare i aquest a un oncle. El Ramon no oblidarà la primera vegada que va carregar el Tabal, els canvis que va introduir en el recorregut de les passades o les anècdotes viscudes que ens apropen a la realitat política i social del final de la dictadura i els primers anys de la democràcia a través de les visites institucionals de Carrero Blanco, Franco o els Reis d’Espanya.
Ramon Prat, tabaler de La Patum entre el 1971 i el 1986. Foto: Ajuntament de Berga
[h3]Exposicions al Convent de Sant Francesc[/h3]
La celebració del XVIè aniversari de la proclamació de La Patum com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat també comportarà l’aplicació de la gratuïtat a l’exposició de La Patum que acull el Convent de Sant Francesc, la qual, permet contemplar els elements de la comparseria de prop i també es poden veure diverses peces de vestuari antic, fotografies, textos i audiovisuals.
L’espai del convent franciscà també compta amb una exposició temporal sobre la tradició de les falles que se celebra anualment a una seixantena de pobles fallaires dels Pirineus. La mostra promoguda per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural està formada per plafons que contenen informació i fotografies i també conté una petita col·lecció de falles d’una quinzena de poblacions on es porten a terme les festes de foc.
Aquesta exposició es podrà visitar fins al 28 de novembre, en horari d’obertura del Convent de Sant Francesc: divendres, de 17 a 20 h; dissabte i diumenge, d’11 a 14 h i de 17 a 20 h.
