Aquestes són les recomanacions de vuit berguedans per Sant Jordi de 2025

El llistat inclou títols actuals i clàssics, a més d'autors internacionals i el talent local, en diferents gèneres i registres

  • Un recull de llibres de diferents gèneres, en una imatge d'arxiu -
Publicat el 21 d’abril de 2025 a les 11:58

La Pasqua no ha fet oblidar els berguedans i berguedanes la cita amb la cultura catalana del pròxim dimecres, dia de Sant Jordi. Els floristes catalans estimen superar els set milions de roses venudes, i a les llibreries esperen amb candeletes la seva cita anual per excel·lència, amb novetats i clàssics omplint les lleixes i desitjant ser els escollits d'entre un abundant catàleg. A NacióBerguedà hem demanat a vuit persones de la comarca les seves recomanacions, per inspirar als lectors indecisos i obrir-los nous horitzons de cultura.

Marc Font, escriptor

La meva elecció és El llibre blau de Nebo, de Manon Steffan Ros. Recomano aquesta petita joia literària que, amb una senzillesa aparent, evoca l’amor, la pèrdua i la profunditat de la vida humana. L’autora ens submergeix en un món postapocalíptic i, a través de les veus d’una mare i un fill al remot poble de Nebo, explora les relacions humanes i la reconstrucció de l'existència després del Final. El Sion i la seva mare, plens de força vital, mantenen un diari compartit: ell escriu sobre la quotidianitat d’un món devastat, mentre ella evoca la vida anterior al col·lapse. Acorden una condició: cap dels dos llegirà el que l'altre ha escrit. Aquesta separació de veus crea una tensió emotiva que enriqueix l'obra i ens fa reflexionar sobre el sentit de la vida, la soledat, la companyia, la força dels llibres i la llengua materna. En la memòria d’aquesta història em queda una frase que em ressona profundament: "Un cop es deixa de sentir, es comença a escoltar". Un relat que, en la seva senzillesa, és un monument a la resiliència humana.

Alba Barat, traductora

Quan s’acosta Sant Jordi, sempre m’enfronto al mateix dilema: cedeixo a la meva naturalesa previsora i em cenyeixo a una llista que em passaré setmanes preparant, o em deixo portar per l’esclat de colors i estampats de les cobertes el mateix dia, tot passejant? No cal que us menteixi: enguany ja tinc la llista feta. El títol que l’encapçala és El fantasma i la senyora Muir (R. A. Dick, traducció de Marc Donat). Una vídua arruïnada troba una ganga en un poblet de mar: un casalot encantat pel fantasma d’un mariner. S’hi estableix i entre tots dos sorgeix una relació que va més enllà de l’amistat. Una història d’amor gòtica i diferent relatada en clau d’humor. Per als més menuts, el gran èxit indiscutible a casa nostra és la col·lecció de la Meritxell Martí i el Xavier Salomó: Un sopar de porUn regal de por, La meravellosa i horripilant casa de la iaia... Uns àlbums il·lustrats de solapes que, lluny d’esgarrifar els més petits, els ajuden a perdre la por dels monstres. L’últim que m’he llegit ha estat El matí de la sega, de Suzanne Collins (traducció d’Àlex Gombau). És una preqüela de la saga que ens va tenir a tots amb l’ai al cor, Els jocs de la fam, ja fa més de 15 anys. I ja per acabar, un petit tresor d’antologia poètica que ha preparat l’Anna Gual: Jo tinc una mort petita, on s’hi recullen poemes relacionats amb el dol perinatal. Una feinada dura però necessària i imprescindible que segur que portarà consol a tothom que, malauradament, passa per aquest tràngol.

Xavier Gonzàlez-Costa, escriptor i poeta

En un moment com l’actual, en què els màxims dirigents de les principals potències mundials es poden permetre menysprear la democràcia, alhora que mentir amb total impunitat, un clàssic com Vonnegut és una molt bona opció per a aquest Sant Jordi. L’assaig Un home sense pàtria és un títol imprescindible, però qualsevol de les seves novel·les és una exhibició de la seva narrativa genial, així com de la seva sàtira singular i del seu paradoxal humor negre, tan dolç i entranyable.

Laura Luceño, cantautora

El que més m’agrada llegir és novel·la històrica, així que aquest Sant Jordi compraré En l’amor i en la guerra, d’Ildefonso Falcones. Per a mi és un gran narrador i em permet imaginar com era la Barcelona medieval de la mà dels Estanyol. També buscaré el nou llibre del Toni Cruanyes, La dona del segle. Vaig llegir el seu darrer treball La Vall de la Llum i se’m va fer molt amè. I finalment recomanaria algun llibre de poesia dels nostres autors locals: Marcel Tuyet, Xavier Gonzàlez-Costa… talent proper que sempre val la pena rellegir.

Vicenç Zumajo, poeta

Les meves recomanacions seran per reivindicar els escriptors de casa. Penso que al Berguedà es fa molt bona literatura, però, segurament no la sabem vendre. El primer títol és Haikus del Pedraforca de Toni Gol, una acurada i delicadíssima obra poètica que enllaça dues de les passions de l’autor, la poesia i la muntanya. Cada haiku és una perla per col·leccionar. En segon terme voldria recomanar-vos La talpera (un western de la vulnerabilitat). El dietari de Gerard Vilardaga on mostra els episodis d’un cuidador que tot i ser personal tan necessaris, com a societat els estem arraconant i estem creant una espècie en perill d’extinció. La talpera és una realitat ficcionada o una ficció extremadament real. Ja direu. M’heu de creure si dic que aquests dos títols potser no salvaran el món, però han fet de la meva vida un xic més poètica.

Montserrat Soler, docent

Coincidint amb el dia de Sant Jordi, patró de Catalunya, els carrers i places del nostre país s’ompliran de parades de llibres i roses, que ens recordaran que l’estimació a les persones del nostre entorn més proper els l’hem de fer saber amb un llibre i una rosa. Les editorials fa dies que presenten moltes novetats i, entre totes, voldria que tothom pensés en els autors i autores de casa nostra, els que encara hi són i els que ens han deixat, i que moltes vegades tenim oblidats. Faré menció dels títols que he llegit fa poc o que ho estic fent en aquest moment. El somni de la subversió de Vicenç Altaió: Un retrat social, polític i cultural del pas del franquisme a la suposada democràcia. La muntanya del tresor de Martí Gironell: Novel·la històrica que ens explica com el monestir de Montserrat sobreviu la Guerra Civil (1936-39). Sota l’escorça de Ramon Vinyes: Selecció de textos escrits en prosa. Aquest autor berguedà que va escriure poesia, teatre i narracions va passar part de la seva vida a Barranquilla (Colòmbia) on se’l va nomenar El sabio catalán. He de dir que, a casa nostra, encara no se’l coneix prou, ni hem reconegut suficientment la seva enorme vàlua com a escriptor. La casa de les tres xemeneies d’Andreu Claret. Novel.la que reflecteix la vida del principi dels anys 60 amb la que em sento en part identificada per ser l’època de la meva adolescència i em reporta molts records, tot i no viure a la metròpoli.

Hug Casals, actor i poeta

El meu primer títol a recomanar és Amb la melsa a la butxaca, d’Eva Ortega. És un poemari per a descobrir a una poetessa de Campdevànol que, com la primavera, la sang altera. Per a qui li agradi llegir teatre i vulgui aventurar-se a les muntanyes de Noruega i envoltar-se de trols, Peer Gynt de Henrik Ibsen és una bona animalada. I per a qui vulgui tocar de peus a terra, L’art de ser humans de David Bueno crec que pot ser una bona bíblia contemporània.

Berta Francàs, periodista

Per sort, la literatura catalana està ben viva i aquest Sant Jordi s’omple de molts títols interessants que ens fan difícil la tria, així que optaré per recomanar dues novetats que acabo de llegir i que m’han semblat brillants: Aquest tros de vida, d’Estel Solé, i Somiàvem una illa, de Roc Casagran. Des de mirades diferents,, però profundament humanes, retraten la fragilitat i la bellesa de viure amb plenitud enmig de les contradiccions i sotracs que hem de surfejar dia a dia. A través d’una escriptura íntima i poètica, els seus personatges transiten per l’amor, el desarrelament, la recerca de sentit i de trobar espais on resistir. En les dues obres es dibuixen territoris emocionals on la vulnerabilitat es converteix en força, a través de retrats que interpel·len i abracen convidant a trobar lloc i veu enmig del soroll.