No estem tant malament. En aquesta ocasió miraré de remar Llobregat amunt. A aquesta comarca a cavall entre les muntanyes de debò i les planes centrals ens convé una batzegada, però sobretot, el que ens cal és una bona dosi d’optimisme i esforç col·lectiu per combatre pessimismes històrics.

Per començar, després de molt temps, la gent sense feina registrada està per sota dels tres mil. L’atur està baixant, poc a poc, però minvant al cap i a la fi. El turisme és una indústria madura i consolidada per tot el Berguedà i possiblement el responsable principal del canvi de tendència. I a més, en molts casos, ho està fent de forma diferenciada respecte d’altres propostes veïnes. Cases rurals magnífiques, càmpings amb propostes més enllà del terra on posar la tenda, esport d’aventura i altres propostes potents que fan que, ser per aquí, sigui una opció pels que no els interessa fer el “pijo” una mica més amunt, mentre es van trobant pujols i periodistes per tots els racons de les viles ceretanes.

O tenim a tocar de casa, tres restaurants amb estrella Michelin i altres de gran qualitat i nivell. I alguns d’aquests, fan molt bon menjar per poc més de deu euros. I mirant al voltant, observant amb interès i bons ulls, hi ha moltes iniciatives que degudament potenciades ens poden ajudar a fer que aquesta terra no sigui tant derrotista. Cal tenir en compte, que l'actitud és una aptitud necessària per assolir qualsevol repte, individual o col·lectiu. 
 

I no hi ha només turisme. Som una potència en productes alimentaris d’alta qualitat i de proximitat. Tenim una base agrícola i ramadera prou potent. La indústria i els serveis són presents en diferents sectors, de forma modesta en general, però hi som. Fem guitarres i sopes de verdures, teixits tècnics i estructures de metall. I molt més.

Calen propostes i nous enfocaments. Què es pot fer a la comarca de nou? Cadascú que tingui una idea pot provar de fer-la real. Fixem-nos que les coses exitoses acostumen a ser aquelles que són noves i diferents. Sorprenents i arrauxades si cal. No hi ha una disponibilitat de natura tant potent com la nostra, ni llocs tant pirinencs i agrestes però tranquils i assequibles pels forasters. Des de i cap aquí, tenim unes comunicacions verticals molt bones cap al mar, cap a la gran ciutat, cap a l’aeroport, cap al tren d’alta velocitat espanyol, cap a...  molts llocs. Ens en falten, però tenim les que ens permeten ser molt més al món del que érem. Des del Berguedà es pot sortir a fora i marxar a buscar opcions com mai s’havia pogut fer. I tornar. Cap a França, amb carreteres millorables, que és aquí mateix. A un parell d’hores d’aquí fan els avions Airbus i poden necessitar tècnics d’aquí i empreses locals amb vocació i capacitacions. No hi ha fronteres reals, només les que poden quedar a les ments de les persones.
 

Reptes sense mirar enrere. Recordem-ho, però cal trencar amb el passat d’aquí. La història i els museus són més que suficients respecte de les mines i les colònies. Tot això ja no existeix i no tornarà per bé o per mal. L’amo de fàbrica que deia el que s’havia de fer a uns treballadors explotats per un sou baix és un model tronat. Ara toca un altre moment, una altra mentalitat. Sense pensar en subvencions i ajudes públiques. Toca fer coses una a una. Grans o modestes. Captar activitats econòmiques potents i fer aquelles que comencin per una idea i l’auto ocupació. Tenim més de mil empreses més o menys actives a la comarca. Si cadascuna d’elles pogués contractar una persona, l’atur cauria un terç. I si s’eradiqués la contractació il·legal, la xifra cauria un altra terç. 
 

Els canvis polítics. Tots els càrrecs locals s’han de renovar el 2015. Tant als alcaldes i regidors que seguiran, com als nous que arribaran els hi hem de demanar lideratge, resolució, presa de decisions, cap clientelisme i sobretot la capacitat de fer moure la societat en totes direccions. Per començar, ens podríem conformar amb que tinguin els carrers nets i endreçats, es millorin les comunicacions tot el possible i deixin fer, evitant accions que no els hi corresponen. I si no hi ha diners públics, fem-ho sense diners, però fem-ho i entre tots. Hi ha molta gent que està disposada a implicar-se sense interès. Alguns ja ho fan. A la resta només cal convocar-los i comptar-hi. Les ganes i l’optimisme són contagiosos.