Vist que el discurs de la por i l’operació diàleg sembla que no han funcionat i els pobrets catalanets no s’han espantat i un cop l’operació encoberta, que no clandestina, anomenada Catalunya ha estat en part desactivada per la seva publicació en alguns mitjans, sembla que la premsa unionista i el Gobierno apugen un grau més la seva pressió sobre la situació a Catalunya.

La premsa de la dreta moderada, entre manipulació i mentida parlen de “Una Alternativa para Cataluña”(El País-16/02/2017) com a exemple de tercera via que solucioni el desafiament català. Aquesta afirmació li permet que com a mitjà mantingui una certa imatge de moderat i plural alhora que la insinuació de que el president Mas estaria disposat a renunciar a la independència li serveix per a furgar en les possibles escletxes de la unitat independentista. Tot això sense deixar de recordar que la Constitució conté l’article 155.

Els mitjans de la dreta salvatge afirmen, sense despentinar-se, que el clima d’assetjament i violència en contra de qui se sent espanyol a Catalunya supera el que hi havia al País Basc durant els pitjors anys D’ETA i com a prova exhibeixen les paraules de la roda de premsa de la fiscal en cap de Barcelona. 

Precisament la Fiscalia de Catalunya s’ha convertit en l’instrument preferit del Gobierno per a garantir la Soberanía Nacional davant el repte sobiranista català. Sembla lògic pensar-ho si és té en compte que és un estament amb possibilitats d’afinament i que personatges preocupats per la Unidad de España com Alicia Sánchez-Camacho parlen de fiscals de confiança...

Davant de tot això una premsa espanyola d’esquerres pusil•lànime que no té cap mena de problema en denunciar que la fiscalia es manipulada pel Gobierno en casos de corrupció com el del president de la comunitat de Múrcia alhora que es posa les mans al cap quan són els sobiranistes catalans qui plantegen aquesta possibilitat en el cas de la fiscalia de Catalunya, gràcies al seu silenci en una altra peça d’aquesta campanya que amenaça amb una imminent repressió a Catalunya justificada per la violència inexistent d’un moviment que per voler fer un referèndum és qualificat de totalitari.

En aquesta situació els espanyols de bona fe estan gairebé obligats a pensar que l’aplicació del famós article 155 de la constitució és la solució al problema i fins i tot, seria massa suau davant d’una gent totalitària i violenta com han demostrat ser els independentistes. 

I així és com entre tots plegats tornem a l’Europa dels anys més negres del passat segle XX, uns ressuscitant les tècniques de premsa Goebbelianes i els altres fent bones les paraules de Niemöller:
...“Quan van venir a buscar els jueus, no vaig protestar perquè jo no era jueu...”