Per què? Si total, ja’m diràs, per fer-se l’heroïna i perquè tota la vila vagi a aclamar-la amb les banderes, pancartes i demès als jutjats o a la plaça? Tampoc n’hi ha per a tant. Per què? Si total, ja’m diràs, si tampoc calia collar tant, no? Es podria haver presentat al jutjat el primer dia que se la va citar i ja està, ens hauríem pogut estalviar tot aquest circ mediàtic i d’autofel·lació dels nanos de la CUP, ells que sempre defugen d’aquests focus i els critiquen, no? No creieu que hauria estat més fàcil FER EL QUE TOCAVA QUAN TOCAVA i no hauríem arribat fins a aquest punt absurd i de reconeixement a una persona o a una institució o a un grup municipal per un fet que a priori era molt més senzill com era presentar-se davant del jutge per ordre de l’Estat espanyol i dir que tal o que qual i quedar bé i no haver de fer que et vinguessin a buscar a casa quan el teu company ja havia marxat a treballar i donar la nota encara que els Mossos anessin de paisà i liar el pollo? No ho creieu? 

No cal que sempre hi hagi algú que s’erigeixi en màrtir de la causa. No cal. Segur que els altres demòcrates, els bons i ben vestits, ho haurien gestionat molt millor i haurien estalviat a la població totes les càmeres, articles i debats d’aquests dies. I haurien obeït, tal com fa la gent de bé, d’ordre i de seny, i haurien FET EL QUE TOCAVA FER amb els tribunals espanyols, que és fer-los cas encara que a casa diguis que no ho faràs i et posis l’estelada a la foto de perfil del Twitter i “rajis” molt del Govern de Madrit i aplaudeixis els reportatges per a tietes del Jordi Évole. Amb aquesta gentola antisistema cremacapellans no arribarem enlloc, una gent que no fa cas de res ni de ningú i que es creuen els escollits per salvar la pàtria amb els seus dogmatismes i lectures de Gramsci! “¿Qué han hecho los romanos por nosotros?”. No anem bé. No anem bé si desobeïm i fem la rebequeria amb els amos. No anem bé. La Rosa Parks aquella, em direu? Ui, sí! Mira els negres com estan ara igualment a Nova Orlenas o aixins, que els pelen la policia pels carrers! Va desobeir per a què? Per a què ara guanyi el Trump o la dona del Clinton, que no saps si és pitjor el remei que la malaltia? No li’n nego la valentia, però desobeir en cap cas no pot ser mai la solució! On s’és vist?!

M’hauria agradat que els fets anessin per altres camins. Seguir les instruccions, no desviar-se, fer cas del pare i de la mare, com ens han ensenyat sempre, presentar els deures quan toca, programar a sis mesos vista la visita al dentista... Quan s’han canviat les coses des dels caps eixelebrats? Les coses es fan com es fan sempre, amb civilitat, demanant permís, amb el gràcies i el sisplau, disculpant si has ofès, fent penitència amb un mateix. “Ora et labora”. Treballar bé, ben fet, amb constància i servitud, sense aixecar el to de veu, sense destacar, sense semblar que vols dir una cosa i n’acabes dient una altra. La gent normal no les fem, aquestes coses. Montaigne comença quan baixem dels arbres. Cap societat actual ni cap sistema democràtic ha evolucionat on és ara amb guerres civils, militars, amb violència verbal, física o d’actitud, amb negacions a l’ordre i als requeriments... a veure, va!, digueu-me’n alguna!! Calleu com putes, eh!! Perquè això NO PASSA MAI!! Les societats avancen parlant, obeint i acabant-se les llenties. I si no tinc raó, que baixi la Venturós i que ho miri!