L’estiu és l’arribada del solstici a les cales i a les ombres, les obagues i les dones d’aigua, les fonts molsoses i les margeres, la dalla arran i les sandàlies, les carmanyoles i la fruita dolça, el nèctar d’albercoc i el sàndal, els capgrossos i les ginesteres, l’Empordà i la Dalmàcia, els genolls tendres i els pantalons amples de lli. Un dia assolellat a la cresta de Queralt i un dinar d’afartapobres a Montclar. Un badar en canoa pel pantanu i una tarda d’escacs i dames al Molí del Cavaller. Uns quilòmetres de bicicleta des de Pedret a cal Rosal, Obiols i Graugés i tornar a Berga. Un descobriment de la transèquia remuntant el Llobregat. Un capvespre sense pressa per la carretera de la Nou a Vilada i un perdre’s pel Picancel, el Catllaràs o Ensija. 

L’estiu són les mans on t’agafes quan no queda on agafar-se, la mirada clara i llarga, encara, quan el bressol és gronxat per l’havanera. La calma pausada del fum d’una revetlla que es mescla amb les sanefes d’un mai que mai acaba. Els turmells amarats de molsa de la riera i els cabells xops de bardisses i falgueres. L’horitzó confús del Pedraforca des del coll de la Creueta i aquell vagar atònit des del cim del Puigllançada, ert d’arbustos i boscatges, els salts dels cabirols i els caus de les marmotes creuant els corriols. L’estiu és un Sant Joan a Avià i un petó furtiu sota les serpentines i les brases. Els gelats desfets sota les moreres de la piscina de Gironella i les pedalades fins a Merlès i Puigcercós. Els tres mesos sense erres i el cric-cric perpetu dels grills i els dragons a les parets. Les torres de nou i les fonts fredes, les nits en blanc que mai no arriben i el despertar suau a les carenes.

L’estiu és Borredà inundat de nens i les acampades a Cal Candi, les xiruques gastades al Penyes Altes i els bessons tibant fins a Rebost. La vida que sempre passa i algú que sempre espera. Les tempestes intenses de la tarda i els blaus confusos del capvespre. Les pilotes als balcons i les tovalloles que encara hi pengen. La Porxada una tarda de diumenge i coca de poma i crema baixant de Castellar. Un berenar a la Font Gran i tornar caminant a Berga per la carretera vella. L’estiu és una cadira de plàstic als carrers i les converses dels padrins a l’Ametlla de Merola, la truita freda i el llom arrebossat a Font Terrers. Despertar-se suat sobre els llençols i fer un vermut a Cal Negre. Fer girar el globus terraqüi i decidir on passaràs les vacances. Dormir una càlida nit d’agost al Serrat de Fulleracs i dutxar-te al vespre amb aigua freda. 

L’estiu són els concerts a l’aire lliure i fer l’amor al camp i sense pressa, les migdiades amb les persianes abaixades i el gos que et llepa els peus descalços. És la crema protecció cinquanta per als fills i els esmorzars a Sant Maurici. La revisió dels amortidors en fer la carretera de la Pobla a Sant Jaume, les esquitxades a la riera d’Aiguadora i baixar a l’església de Sorba i un dinar a les quatre a Gargallà. L’estiu és recordar el 94 en passar per la Guàrdia, una tarda desvagada i gastar-te mig sou en globus i pistoles d’aigua. La mare que no sap on pares i l’olor d’herba tallada, les samarretes de combinacions impossibles i els perfums de coco i síndria. La pluja de cinc minuts sobre l’asfalt que humiteja els camps de blat prop de Casserres, caramels d’eucaliptus i espígol i els gallarets rogencs de Fonollet.

L’estiu ets tu i el teu somriure, les bronques amb rialla sota els llavis per l’oblit del suavitzant i la carícia tendra del bon dia. Els conjunts comprats als xinus i les bruses de La Barcelonesa. Les tapes de braves que no piquen i el tataki de salmó que repeteixes. L’estiu és la primavera dels néts i l’última calor dels avis, les visites inoportunes i els plans improvisats. El cigarro de drum a la terrassa i la vida que passa rere la finestra de la casa del davant. On hi ha un mirall i veus, com ara, que les vides de la vida passen estius i sempre tornen. I tornar és sempre tornar a marxar.